Fa gairebé vergonya la quantitat de dies que fa que no escric res. Sóc un desastre o és que no tinc temps.
Aquest Nadal hem estat molts a dinar. Bé, això de molts és relatiu però disset persones entre adults i criatures doncs sembla que ja fa una mica de patxoca.
La qüestió és que vaig optar per fer escudella de Nadal amb galets farcits de pilotetes, per si als més "sopers" els venia de gust, canelons, vedella amb bolets i pollastre amb prunes.
El pollastre amb prunes, segons els convidats, va quedar especialment bo, així que m'apunto com el vaig fer perquè potser una altra vegada ja no me'n recordaré.
Vaig anar comprant pits, cuixes i aletes de pollastre de pagès, prou abans per assegurar-me que en tindria quan ho volgués fer. Prèviament, vaig coure al forn una bona quantitat de tomaquets cirera ovaladets que tenen molt d'aroma partits per la meitat amb oli d'oliva sal pebre i al final una bona picada molt fina d'all i julivert.
En una cassola grossa de "cul" gruixut amb oli d'oliva del bo vaig passar unes cabeces d'alls i cebes tendres i les vaig daurar una mica. Les vaig retirar del foc. Desprès vaig marcar el pollastre ben salpebrat i amb herbes (farigola, romaní, llorer i altres...) per l'oli d'oliva a foc viu perquè es daurés una mica. Hi vaig afegir les cebes i les cabeces i ho vaig regar amb vi blanc (s'hi pot posar vi ranci o conyac). Un cop evaporat, vaig abaixar el foc al mínim i que s'anés fent.
En un recipient vaig posar les prunes en remull amb una mica d'aigua i vi blanc.
Quan ja li faltava molt poc per acabar de coure's vaig afegir les prunes al pollastre i a sobre tots els tomàquets, ho vaig mig tapar i que acabés de fer "xup-xup" una miqueta.
No sé si es fa així, si és convencional o no, tant és. El resultat és que fet d'un dia per l'altre va agafar tot el suquet i l'aroma i va quedar més que bo, tant que tothom va repetir.
dilluns, 28 de desembre del 2015
dimarts, 18 de març del 2014
Crema de Sant Josep
Mira que tinc mala memòria. Ja sé que fa anys que no faig crema, una cosa que sempre feia de memòria, sense consultar res i ara he hagut de remoure papers fins que he trobat els ingredients. Els apunto aquí i així ja ho puc consultar com vulgui.
1/2 l de llet
1 branqueta de canyella
la pell d'una llimona
4 rovells d'ou
100 g de sucre
20 g de midó de coure
Tanmateix sembla poquet així que provaré de fer-la doblant els ingredients. Quan la faci us dic com m'ha quedat.
Li he preguntat a la iaia Juanita com la feia ella i aquesta vegada m'ha fallat. No es recorda. M'hauré d'afanyar a preguntar-li més receptes. Només m'ha dit que sobretot no he de deixar de remenar i procurar que la llet o la crema no bulli.
1/2 l de llet
1 branqueta de canyella
la pell d'una llimona
4 rovells d'ou
100 g de sucre
20 g de midó de coure
Tanmateix sembla poquet així que provaré de fer-la doblant els ingredients. Quan la faci us dic com m'ha quedat.
Li he preguntat a la iaia Juanita com la feia ella i aquesta vegada m'ha fallat. No es recorda. M'hauré d'afanyar a preguntar-li més receptes. Només m'ha dit que sobretot no he de deixar de remenar i procurar que la llet o la crema no bulli.
divendres, 29 de novembre del 2013
Galets de Nadal farcits de pilota
recordatori que he de posar la recepta i tornar-los a fer per la foto mmmm... que bons!
Fixa't que ho vaig posar el 2013 i ara, a Nadal de 2015 poso la recepta. Bé, no crec ni que sigui necessari posar la recepta, ja que és tan senzill que me'n recordaré.
Per fer l'escudella poses ossos de vedella, si pot ser del genoll o del vano. També algun del moll de l'os. Algun os d'espinada, un de pernil, un trocet de peu de porc i un pensament de segí. Un quart de pollastre, un fetxet i un pedré, si t'agrada la gallina doncs un trocet també s'hi escau. També s'hi pot posar cansalada. De verdures a nosaltres ens agrada amb una patata, un trocet de col, naps, xirivies, api, una mica de carbassa, pastanagues. També s'hi pot posar un grapat de cigrons que prèviament haureu posat en remull. Per al final de la cocció, una butifarra negra, una blanca o una de carn, el que més us agradi i la pilota.
La pilota es fa amb carn ben picada de porc i vedella, o si us agrada només de porc o només vedella. A nosaltres ens agrada barrejada. Es bat un ou, es barreja amb la carn, farina, pa torrat o una molleta de pa remullada amb llet, una mica d'all i julivert molt ben picat. Es barreja tot bé fins que quedi lligat i consistent. Es dóna forma de pilota allargada i ja està.
Si voleu farcir galets, la iaia d'en Joan els feia així i a mi em queden bé: agafes els galets grossos i vas posant la carn de la pilota a cada un i el tanques amb una mica de farina. Porta feina però el resultat és espectacular i boníssim. Aquest any només n'he fet per si als nens i a algun gran li venia de gust i es van acabar tots. En vaig coure seixanta-cinc en cinc litres de brou. Desprès vaig afegir més brou que tenia reservat quan se'l van beure (els galets).
El secret de la cocció és que tires els galets quan bull el brou i apagues el foc i retires l'olla del foc quan estan just a mitja cocció. Ells sols ja s'inflen i s'acaben de coure.
Fixa't que ho vaig posar el 2013 i ara, a Nadal de 2015 poso la recepta. Bé, no crec ni que sigui necessari posar la recepta, ja que és tan senzill que me'n recordaré.
Per fer l'escudella poses ossos de vedella, si pot ser del genoll o del vano. També algun del moll de l'os. Algun os d'espinada, un de pernil, un trocet de peu de porc i un pensament de segí. Un quart de pollastre, un fetxet i un pedré, si t'agrada la gallina doncs un trocet també s'hi escau. També s'hi pot posar cansalada. De verdures a nosaltres ens agrada amb una patata, un trocet de col, naps, xirivies, api, una mica de carbassa, pastanagues. També s'hi pot posar un grapat de cigrons que prèviament haureu posat en remull. Per al final de la cocció, una butifarra negra, una blanca o una de carn, el que més us agradi i la pilota.
La pilota es fa amb carn ben picada de porc i vedella, o si us agrada només de porc o només vedella. A nosaltres ens agrada barrejada. Es bat un ou, es barreja amb la carn, farina, pa torrat o una molleta de pa remullada amb llet, una mica d'all i julivert molt ben picat. Es barreja tot bé fins que quedi lligat i consistent. Es dóna forma de pilota allargada i ja està.
Si voleu farcir galets, la iaia d'en Joan els feia així i a mi em queden bé: agafes els galets grossos i vas posant la carn de la pilota a cada un i el tanques amb una mica de farina. Porta feina però el resultat és espectacular i boníssim. Aquest any només n'he fet per si als nens i a algun gran li venia de gust i es van acabar tots. En vaig coure seixanta-cinc en cinc litres de brou. Desprès vaig afegir més brou que tenia reservat quan se'l van beure (els galets).
El secret de la cocció és que tires els galets quan bull el brou i apagues el foc i retires l'olla del foc quan estan just a mitja cocció. Ells sols ja s'inflen i s'acaben de coure.
Cocció de llegums a la manera de la iaia Juanita
Sempre he de preguntar com fer les coses de cuina a la meva mare, la iaia Juanita. Això és una mica perillós, perquè sempre ho explica de diferent manera o "s'oblida" de dir-te una cosa o una altra, i quan no et queda igual se li escapa el riure i et diu: "síiii que t'ho vaig dir!" i "nooo". Així sempre li queda més bo a ella. Manera, apuntar tot el que em digui i davant d'ella.
Una de les coses que se m'oblida és com coure els llegums a casa. A mi m'agrada coure-ho a casa, amb el seu temps, ben natural. Tot i que de vegades tirem de pot.
Bé, anem pels cigrons.
Es posen els cigrons en remull amb aigua tèbia i un bon grapat de sal tota la nit. L'endemà s'escorren els cigrons i es posen en aigua suficient quan aquesta bull (sense sal). Es baixa el foc ben baix i es couen una hora ben bona o fins que estan cuits. No es torna a rectificar de sal fins que ja estan cuits, a última hora.
Encara no els he fet i no sé com em quedaran. Quan ho faci faig la foto i la penjo.
Per les mongetes, millor fer-les del "ganxet" o "santa pau", pel meu gust. Es posen en remull en aigua freda tota la nit i l'endemà es posen a coure també en aigua freda. Quan arrenquen el bull, jo hi trec l'escuma que fan i desprès les faig coure amb foc ben baix l'estona que calgui amb aigua suficient. No hi afegim la sal fins que estan ben cuites, al final perquè sinó queden dures de fora.
També hi falta la foto.
Quan la pengi us explico com fer-les guisades amb butifarra, cansalada i xoriço del bo i més ingredients d'aquest que diuen que fan pujar el colesterol però que són tan bons.
Una de les coses que se m'oblida és com coure els llegums a casa. A mi m'agrada coure-ho a casa, amb el seu temps, ben natural. Tot i que de vegades tirem de pot.
Bé, anem pels cigrons.
Es posen els cigrons en remull amb aigua tèbia i un bon grapat de sal tota la nit. L'endemà s'escorren els cigrons i es posen en aigua suficient quan aquesta bull (sense sal). Es baixa el foc ben baix i es couen una hora ben bona o fins que estan cuits. No es torna a rectificar de sal fins que ja estan cuits, a última hora.
Encara no els he fet i no sé com em quedaran. Quan ho faci faig la foto i la penjo.
Per les mongetes, millor fer-les del "ganxet" o "santa pau", pel meu gust. Es posen en remull en aigua freda tota la nit i l'endemà es posen a coure també en aigua freda. Quan arrenquen el bull, jo hi trec l'escuma que fan i desprès les faig coure amb foc ben baix l'estona que calgui amb aigua suficient. No hi afegim la sal fins que estan ben cuites, al final perquè sinó queden dures de fora.
També hi falta la foto.
Quan la pengi us explico com fer-les guisades amb butifarra, cansalada i xoriço del bo i més ingredients d'aquest que diuen que fan pujar el colesterol però que són tan bons.
dimarts, 5 de novembre del 2013
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Melmelada de Cireretes d'Arboç amb mel de flors o vainilla
Quina sort poder recollir les cireretes d'arboç ben madures dels arbres de casa i dels boscos del voltant. Un trocet de bosc cap a casa. Un fruit, un regal de la naturalesa no sempre prou apreciat. Les cireretes d'arboç tenen un gust molt particular que no agrada a tothom, però fetes amb melmelada ha resultat una delícia d'aroma de bosc increïble de bona, sobretot amb torradetes per esmorzar.
Ingredients:
1 kg de cireretes d'arboç, aprox.
400 g de sucre, aprox.
1 culleradeta de mel o bé un trocet de beina de vainilla
50 ml d'aigua (si vols per acabar de colar les cireretes), però queda millor sense i espesseix abans
el suc d'1 llimona
Vaig recollir 1 kg més o menys de cireretes ben madures, les vaig esbandir bé (algunes es van esmicolar però les vaig aprofitar igualment). Les vaig barrejar amb 200 g de sucre i ho vaig passar pel minipímer, després ho vaig passar pel colador perquè el que és molt àcid són les puntets vermells. Em va costar una mica extreure la polpa xafant-la bé al colador amb una cullera amb paciència i en vaig obtenir una bona quantitat, de polpa. A la polpa resultant hi vaig afegir 200 grams més de sucre, el suc d'una llimona i una culleradeta de postre de mel, (en una altra ocasió hi he afegit vainilla i ha quedat exquisida, fins i tot m'agrada més) i ho vaig posar a bullir en una olleta a foc molt baix remenant molt sovint fins que va espessir a una textura pròpia de la melmelada feta, aproximadament de mitja horeta a una hora.
Només em va quedar abocar la melmelada calenta en un parell de pots i girar-los de cap per avall per fer el buit per conservar-la, la resta ja ens l'hem menjada. Boníssima! Amb aquest puntet d'acidesa combinat amb la dolçor de la mel o l'aroma de la vainilla és deliciosa.
Ingredients:
1 kg de cireretes d'arboç, aprox.
400 g de sucre, aprox.
1 culleradeta de mel o bé un trocet de beina de vainilla
50 ml d'aigua (si vols per acabar de colar les cireretes), però queda millor sense i espesseix abans
el suc d'1 llimona
Vaig recollir 1 kg més o menys de cireretes ben madures, les vaig esbandir bé (algunes es van esmicolar però les vaig aprofitar igualment). Les vaig barrejar amb 200 g de sucre i ho vaig passar pel minipímer, després ho vaig passar pel colador perquè el que és molt àcid són les puntets vermells. Em va costar una mica extreure la polpa xafant-la bé al colador amb una cullera amb paciència i en vaig obtenir una bona quantitat, de polpa. A la polpa resultant hi vaig afegir 200 grams més de sucre, el suc d'una llimona i una culleradeta de postre de mel, (en una altra ocasió hi he afegit vainilla i ha quedat exquisida, fins i tot m'agrada més) i ho vaig posar a bullir en una olleta a foc molt baix remenant molt sovint fins que va espessir a una textura pròpia de la melmelada feta, aproximadament de mitja horeta a una hora.
Només em va quedar abocar la melmelada calenta en un parell de pots i girar-los de cap per avall per fer el buit per conservar-la, la resta ja ens l'hem menjada. Boníssima! Amb aquest puntet d'acidesa combinat amb la dolçor de la mel o l'aroma de la vainilla és deliciosa.
divendres, 4 d’octubre del 2013
Melmelada d'albergínia i pebrots escalivats a l'aroma de vainilla
He d’agrair a la xarxa l’elaboració d’aquesta recepta de melmelada
d’albergínia i pebrot escalivats, ja que, un tros de recepta d’aquí, un tros de
recepta d’allà de bons cuiners i cuineres ha resultat en una recepta
excepcionalment saborosa i d’èxit rotund.
L’he batejada com a Melmelada d’albergínia i pebrots escalivats a
l’aroma de vainilla, dedicada especialment a la Neus ja que la vaig fer per
regalar-li el dia del seu aniversari.
Escalives dues albergínies grosses i quatre pebrots mitjanets al forn
(o dos de ben grossos). Un cop fets, es treu la pell i es pesa. Aquesta vegada
em va sortir 1.145 g o sigui 1 k 145g. Ho tritures ben finet, ho poses en una
cassola fonda i hi afegeixes la meitat de sucre, jo vaig posar 500 g justos
perquè no sabia si em quedaria massa dolç. A la barreja hi poses una llimona
pelada i sense la pell blanca tallada a trossets ben fins i petits i mitja
beina de vainilla. Quan gairebé ja estava feta li vaig afegir un pensament de
pebre negre acabat de moldre per donar-li una mica d’alegria.
Ho poses tot a foc ben baix i que es vagi fent fins que quedi la
consistència de la melmelada, o sigui que si ho poses en una torradeta de pa,
s’aguanti ferm i no llisqui cap als costats. Tu mateixa, o mateix ja ho veuràs
quan està. En Joaquim fa la melmelada amb pectina, cosa que redueix el temps de
cocció però jo no sabria ni on comprar-la.
Ull mentre es cou la melmelada perquè té vida pròpia, comença a fer uns
“blups”, “blups” que poden arribar a esquitxar fins al sostre. A més s’ha de
remenar molt perquè no s’enganxi el sucre. Jo ho vaig arreglar cobrint-la de
costat amb una tapadora deixant molt d’espai pels costats i remenant amb
cullera de fusta.
Un cop feta la melmelada, l’envaseu ben calenta en pots (impecables de
nets) i l’ompliu fins dalt, que no quedi espai. Es tapa fort i es posa de cap
per avall, d’aquesta manera amb les conserves de sucre es fa el buit. Això és
el que m’han dit les àvies.
Per regalar, vaig posar-li un drapet amb un llacet i una etiqueta amb
cinta adhesiva transparent. Per sort tot va sortir bé, el regal va encantar i
la melmelada una veritable delícia.
diumenge, 11 d’agost del 2013
Musclos amb suquet
Ahir dissabte vaig fer musclos amb suquet. No sé si és a la marinera o a la raquelera, només sé que van quedar molt bons i en Xavi em va preguntar com els havia fet per si algun dia li venia de gust fer-los.
Els musclos, si t'agraden, és un menjar que amb poca cosa que hi facis queda bo, i jo particularment, no els faig mai igual. Us ho poso de dues maneres per si us agraden més senzills i suaus o sinó mes fortets. A mi m'agraden més de la manera més fortets.
Compres musclos de roca frescos, (3/4 de kg o 1 kg depén de la gent que sigueu) amb aquella olor de mar inconfusible, si poden ser petitets, pel meu gust, millor. Els neteges ben netejats. Agafes una ceba i la talles ben fineta en juliana. La poses a sofregir amb oli d'oliva amb el foc suau i mig pebrot verd tallat ben petit, (si pot ser acabat de collir del Maresme igual que els tomàquets). Quan està mig sofregit li afegeixes un parell de tomàquets ratllats ben grossos i ben sucossos ben madurs, no sé la classe però quan els vagis a comprar no són d'aquells petits de sucar pa. Afageix tres o quatre grans d'all i un pom de juliverd trinxat i ho poses al foc a sofregir, sense pressa. A aquest sofregit posa-hi una fulla de llort, un pensament de farigola i un pensament de romaní, sal, pebre vermell i pebre negre al gust, segons us agradi el picant.
Quan el sofregit està fet, hi poso mig gotet de vi blanc i unes gotes de vinagre de mòdena (al gust). Procureu que no us passeu, perquè sino quedaria massa fort.
Quan està fet el sofregit afegiu-hi els musclos a foc suau i deixeu que es vagin obrint a poc a poc i deixin anar el seu suquet. Remeneu de tant en tant perquè s'obrin tots. Quan estiguin fets, retireu-los i a taula amb una bona barra de pa cruixent per sucar.
Si quan feu el sofregit veieu que el tomàquet queda àcid, poseu-hi una miqueta de mel o un polsim de sucre i veureu com el gust millora.
L'altra manera de fer els musclos es fent una salseta de tomaquet ratllat i pebrot verd, all i juliverd, llort, farigola, sal, pebre vermell i negre i un raig de vi blanc, unes gotes de vinagre de vi i quan està s'hi posa els musclos. També queda bo i ni te n'adones i ja t'has cruspit la cassola.
Quan en torni a fer penjo la foto, ahir totohm tenia massa gana per entretenir-nos a fer fotos al plat.
Els musclos, si t'agraden, és un menjar que amb poca cosa que hi facis queda bo, i jo particularment, no els faig mai igual. Us ho poso de dues maneres per si us agraden més senzills i suaus o sinó mes fortets. A mi m'agraden més de la manera més fortets.
Compres musclos de roca frescos, (3/4 de kg o 1 kg depén de la gent que sigueu) amb aquella olor de mar inconfusible, si poden ser petitets, pel meu gust, millor. Els neteges ben netejats. Agafes una ceba i la talles ben fineta en juliana. La poses a sofregir amb oli d'oliva amb el foc suau i mig pebrot verd tallat ben petit, (si pot ser acabat de collir del Maresme igual que els tomàquets). Quan està mig sofregit li afegeixes un parell de tomàquets ratllats ben grossos i ben sucossos ben madurs, no sé la classe però quan els vagis a comprar no són d'aquells petits de sucar pa. Afageix tres o quatre grans d'all i un pom de juliverd trinxat i ho poses al foc a sofregir, sense pressa. A aquest sofregit posa-hi una fulla de llort, un pensament de farigola i un pensament de romaní, sal, pebre vermell i pebre negre al gust, segons us agradi el picant.
Quan el sofregit està fet, hi poso mig gotet de vi blanc i unes gotes de vinagre de mòdena (al gust). Procureu que no us passeu, perquè sino quedaria massa fort.
Quan està fet el sofregit afegiu-hi els musclos a foc suau i deixeu que es vagin obrint a poc a poc i deixin anar el seu suquet. Remeneu de tant en tant perquè s'obrin tots. Quan estiguin fets, retireu-los i a taula amb una bona barra de pa cruixent per sucar.
Si quan feu el sofregit veieu que el tomàquet queda àcid, poseu-hi una miqueta de mel o un polsim de sucre i veureu com el gust millora.
L'altra manera de fer els musclos es fent una salseta de tomaquet ratllat i pebrot verd, all i juliverd, llort, farigola, sal, pebre vermell i negre i un raig de vi blanc, unes gotes de vinagre de vi i quan està s'hi posa els musclos. També queda bo i ni te n'adones i ja t'has cruspit la cassola.
Quan en torni a fer penjo la foto, ahir totohm tenia massa gana per entretenir-nos a fer fotos al plat.
dijous, 25 de juliol del 2013
Brou de rap / Brou de peix d'espina
Aprofito que al súper de davant de casa tenen el rap petit-mitjanet d'oferta i això em permet d'aprofitar aquest peix lleig però saborós gairebé tot. Resulta que no el deixen comprar a rotllanes, els grossos són carísims i així no queda més remei que arreglar-me amb un d'aquests d'oferta.
En compro un que faci 1 kg y una mica més i m'arreglen el cap i el fetge bé per fer la sopa i amb la resta fan rotllanes. També compro un grapadet de petxina rossellona per intensificar una mica el gust.
La recepta també es la mateixa amb peix d'espina.
És molt fàcil de fer i la pots fer més o menys forta segons el condiment que hi poses.
Agafes una ceba grossa, un parell de tomàquets madurs ben sucosos, un tros de pastanaga, un pensament d'àpit, un parell de grans d'all i ho poses a sofregir a foc mig en una olla, n'hi ha que hi posen un trocet de pebrot a manera de condiment i també i queda bo. Quan està gairebé fet li poses el cap de rap, el fetge, i les parts que no t'agradin tant, les petgines, una fulla de llaurer tot salpebrat al gust i ho deixes fer a foc mig baix fins que ja està gairebé fet. Llavors li tires l'aigua, més o menys a ull ja veus la que hi pots tirar segons la quantitat de peix que hi hagis posat i es deixa bullir a foc mig fins que està fet.
Aquesta recepta veus que no hi ha res fort perquè en pugui menjar els nens petits però si la vols fer més intensa per als grans llavors agafes peix d'espina per fer sopa, (a la peixateria ja us aconsellaran, i és mes barato que el rap), musclos, etc., i s'hi posa pebre vermell dolç i un pensament de pebre vermell picant, i al sofregit mig gotet de vi turbio o vi blanc.
Quan tens el brou fet, es cola ben colat. Si és pels nens, pots fer una sèmola d'arròs que s'hi escau molt bé, amb alguna rollaneta de rap triturada dins.
Si és pels grans, pots entretenir-te a agafar gamba pelada, els musclos sense la closca, trocets de peix, i els incorpores a la sopa que pots fer fins i tot amb pa torrat del bo.
En compro un que faci 1 kg y una mica més i m'arreglen el cap i el fetge bé per fer la sopa i amb la resta fan rotllanes. També compro un grapadet de petxina rossellona per intensificar una mica el gust.
La recepta també es la mateixa amb peix d'espina.
És molt fàcil de fer i la pots fer més o menys forta segons el condiment que hi poses.
Agafes una ceba grossa, un parell de tomàquets madurs ben sucosos, un tros de pastanaga, un pensament d'àpit, un parell de grans d'all i ho poses a sofregir a foc mig en una olla, n'hi ha que hi posen un trocet de pebrot a manera de condiment i també i queda bo. Quan està gairebé fet li poses el cap de rap, el fetge, i les parts que no t'agradin tant, les petgines, una fulla de llaurer tot salpebrat al gust i ho deixes fer a foc mig baix fins que ja està gairebé fet. Llavors li tires l'aigua, més o menys a ull ja veus la que hi pots tirar segons la quantitat de peix que hi hagis posat i es deixa bullir a foc mig fins que està fet.
Aquesta recepta veus que no hi ha res fort perquè en pugui menjar els nens petits però si la vols fer més intensa per als grans llavors agafes peix d'espina per fer sopa, (a la peixateria ja us aconsellaran, i és mes barato que el rap), musclos, etc., i s'hi posa pebre vermell dolç i un pensament de pebre vermell picant, i al sofregit mig gotet de vi turbio o vi blanc.
Quan tens el brou fet, es cola ben colat. Si és pels nens, pots fer una sèmola d'arròs que s'hi escau molt bé, amb alguna rollaneta de rap triturada dins.
Si és pels grans, pots entretenir-te a agafar gamba pelada, els musclos sense la closca, trocets de peix, i els incorpores a la sopa que pots fer fins i tot amb pa torrat del bo.
Empedrat
Doncs avui toca un sabor de dijous, ja que no sé què fer per dinar. Avui només som dos, és estiu, fa una calor infernal i no em ve de gust cuinar res tot i que tinc gana.
Em sembla que aniré al súper a comprar un pot de mongetes seques i una capseta de bacallà esqueixat dessalat, i amb el que tinc per la nevera apanyarem un platet d'empedrat.
A mi m'agrada coure les mongetes, si pot ser del ganxet i de proximitat millor, però de tant en tant menjar de pot no pot ser tan dolent.
S'agafen les mongetes i s'escorren bé, li poses el bacallà esqueixat que ja vé dessalat fet miquetes, si et ve de gust una mica de tonyina procurant que no hi vagi massa oli. Trinxes tomàquet d'amanir ben petit, ceba tendra també d'amanir, si t'hi agrada el pebrot també li va molt bé tallat petit (tant verd com vermell, si pot ser de tots dos encara que sigui poc li dona color) i ho barreges bé tot sense triturar-ho, és clar amanint-t'ho bé amb oli d'oliva del bo i un rajolí de vinagre de vi (compta no n'hi posis gaire), ho adornes amb olives negres, ho poses a refredar a la nevera i a menjar-ho ben fred.
Em sembla que aniré al súper a comprar un pot de mongetes seques i una capseta de bacallà esqueixat dessalat, i amb el que tinc per la nevera apanyarem un platet d'empedrat.
A mi m'agrada coure les mongetes, si pot ser del ganxet i de proximitat millor, però de tant en tant menjar de pot no pot ser tan dolent.
S'agafen les mongetes i s'escorren bé, li poses el bacallà esqueixat que ja vé dessalat fet miquetes, si et ve de gust una mica de tonyina procurant que no hi vagi massa oli. Trinxes tomàquet d'amanir ben petit, ceba tendra també d'amanir, si t'hi agrada el pebrot també li va molt bé tallat petit (tant verd com vermell, si pot ser de tots dos encara que sigui poc li dona color) i ho barreges bé tot sense triturar-ho, és clar amanint-t'ho bé amb oli d'oliva del bo i un rajolí de vinagre de vi (compta no n'hi posis gaire), ho adornes amb olives negres, ho poses a refredar a la nevera i a menjar-ho ben fred.
dilluns, 8 de juliol del 2013
Canelons senzills de diumenge
Per fi. Ja no vull ni mirar quant de temps fa que no escric res. Motius? Feina, feina, més feina i cansament. au va, però, anem per feina.
Per celebrar aniversaris diversos i bé vaja, perquè després d'una setmaneta ben merescuda de vacances ja sembla que tinc més ganes de cuinar coses bones, em decideixo a fer canelons.
Fer canelons al juliol té mèrit, més que res perquè fa mig any que no en feia ni en menjava i després per la calorada que vam agafar tots plegats mentre els menjaven.
La veritat és que els vaig fer d'una manera ben senzilla, prou econòmica i van quedar per llepar-se els dits.
Vaig comprar una safata de mig quilo de carn de porc trossejada i com que no tenia ganes de destriar pollastre, una safata amb quatre pits de pollastre.
Mentre feia la migdiada de dissabte ho vaig posar a coure al forn baix amb un raig d'oli d'oliva, dos tomàquets i una ceba trossejats, uns granets d'all, una fulla de llort i salpebrat. Així tens la cuina neta. Quan va estar, ho vaig passar per la picadora, li vaig afegir mitja llauneta de paté i ho vaig barrejar tot amb una beixamel ben espessa que vaig fer prèviament. (Després us explicaré com fer la beixamel).
Es barreja la pasta ben barrejada i es deixa refredar ben bé del tot.
Es bull la pasta de canelons, millor si es de la marca "El Pavo", que és garantia que quedi bé, amb el temps de cocció que us recomana (12-15 min.), la coles i l'estens en unes estovalles netes. A mi per aquesta quantitat de farcit em van sortir 30 canelons. (Jo sempre en bullo de més perquè algun sempre se'm trenca).
Poses la massa dins la pasta estesa i fas els canelons que poses en una safata de forn engreixada amb uns dauets de mantequilla.
Després fas una beixamel espesseta i cobreixes abundantment els canelons. Li poses per sobre formatge ratllat abundant i uns daus de mantequilla pel damunt per fer el gratinat i ja està.
Jo primer engego el forn a dalt i abaix una mica fort i quan veig que ja cou i el formatge està desfet, després deixo només la part de dalt per gratinar al gust.
Per la beixamel
Ja sé que es fa de moltes maneres i que tothom diu la seva, però a casa ens agrada així, que és com ho fa la meva mare, la iaia Juanita, i així ens hem acostumat.
Poses oli d'oliva en una paella i sofregeixes una cebeta ben rallada, quan està daurada (cuida que no es cremi) li poses unes quatre cullarades soperes de farina i ho enrosseges tot plegat. Quan està dauradet ho retires del foc i li poses llet freda, un litre més o menys, segons la quantitat de farina i de ceba i de la quantitat que vulguis fer de beixamel. Ho desfàs bé i ho tornes a posar al foc baix sense deixar de remenar. Està feta quan s'espessa i comença a fer unes bombolles. Posa la sal al gust. (Hi ha gent que hi afegeix nou moscada ratllada , però a mi no m'hi agrada pels canelons).
Per celebrar aniversaris diversos i bé vaja, perquè després d'una setmaneta ben merescuda de vacances ja sembla que tinc més ganes de cuinar coses bones, em decideixo a fer canelons.
Fer canelons al juliol té mèrit, més que res perquè fa mig any que no en feia ni en menjava i després per la calorada que vam agafar tots plegats mentre els menjaven.
La veritat és que els vaig fer d'una manera ben senzilla, prou econòmica i van quedar per llepar-se els dits.
Vaig comprar una safata de mig quilo de carn de porc trossejada i com que no tenia ganes de destriar pollastre, una safata amb quatre pits de pollastre.
Mentre feia la migdiada de dissabte ho vaig posar a coure al forn baix amb un raig d'oli d'oliva, dos tomàquets i una ceba trossejats, uns granets d'all, una fulla de llort i salpebrat. Així tens la cuina neta. Quan va estar, ho vaig passar per la picadora, li vaig afegir mitja llauneta de paté i ho vaig barrejar tot amb una beixamel ben espessa que vaig fer prèviament. (Després us explicaré com fer la beixamel).
Es barreja la pasta ben barrejada i es deixa refredar ben bé del tot.
Es bull la pasta de canelons, millor si es de la marca "El Pavo", que és garantia que quedi bé, amb el temps de cocció que us recomana (12-15 min.), la coles i l'estens en unes estovalles netes. A mi per aquesta quantitat de farcit em van sortir 30 canelons. (Jo sempre en bullo de més perquè algun sempre se'm trenca).
Poses la massa dins la pasta estesa i fas els canelons que poses en una safata de forn engreixada amb uns dauets de mantequilla.
Després fas una beixamel espesseta i cobreixes abundantment els canelons. Li poses per sobre formatge ratllat abundant i uns daus de mantequilla pel damunt per fer el gratinat i ja està.
Jo primer engego el forn a dalt i abaix una mica fort i quan veig que ja cou i el formatge està desfet, després deixo només la part de dalt per gratinar al gust.
Per la beixamel
Ja sé que es fa de moltes maneres i que tothom diu la seva, però a casa ens agrada així, que és com ho fa la meva mare, la iaia Juanita, i així ens hem acostumat.
Poses oli d'oliva en una paella i sofregeixes una cebeta ben rallada, quan està daurada (cuida que no es cremi) li poses unes quatre cullarades soperes de farina i ho enrosseges tot plegat. Quan està dauradet ho retires del foc i li poses llet freda, un litre més o menys, segons la quantitat de farina i de ceba i de la quantitat que vulguis fer de beixamel. Ho desfàs bé i ho tornes a posar al foc baix sense deixar de remenar. Està feta quan s'espessa i comença a fer unes bombolles. Posa la sal al gust. (Hi ha gent que hi afegeix nou moscada ratllada , però a mi no m'hi agrada pels canelons).
dilluns, 15 d’abril del 2013
Sèpia amb pèsols
dimecres, 3 d’abril del 2013
Truita de patates senzilla
Peles les patates, les talles fines horitzontals i les poses a fregir a poc foc, que quedin ben meloses. Fes-ne bastantes perquè quedi una truita ben gruixuda, vaja, si t'agrada així. N'hi ha que els agrada fineta. A mi m'agrada potser fer-ne un parell, que no pas una de massa grosa que després no puguis tombar amb facilitat i se't desmonti.
Quan les patates estàn fetes, retira una mica d'oli, perquè quan les tombis no et caigui pels costats. Bat bé mitja dotzena d'ous i la hi tires, ho vas movent perquè es faci i sobretot controla el foc perquè no es cremi. Quan ja està consistent per una banda, la tombes amb un plat, un tomba truites o una tapadora plana, i deixes que es faci per l'altra banda. I ja està. No cal dir que heu de posar sal al gust i millor si la feu amb una paella de cul gruixut i sobretot que no enganxi, perquè no hi ha res que faci més ràbia que tombar la truita i que resulti que la tens tota enganxada al cul de la paella.
dimarts, 2 d’abril del 2013
Cargols amb minimandonguilles
M'han quedat bé! Megamix de receptes, tocs particulars, la primera assajada i per llepar-se els dits!
Que bé, estic molt contenta, fins i tot ha passat el filtre supercrític de la iaia Juanita i ha comentat que estaven saborosos amb el seu puntet just de picant. En Joan i la Neus se'ls han menjat al pati, al solet acompanyat d'un Lambrusco rosat ben fresc.
Doncs bé, ara anem per feina i apuntem la recepta. En primer lloc els cargols eren de primera qualitat, comprats a la verduleria i portats de Lleida vius i purgats. Com que me'n volia assegurar els vaig deixar purgar una setmana més. Els vaig rentar molt bé, amb aigua sal i vinagre, totes les vegades que van fer falta i després els vaig posar a bullir amb un pom d'herbes aromàtiques (llaurer, farigola, romaní, menta, també vaig posar fulletes d'anís perquè no tenia funoll) i els vaig deixar bullir una hora ben bona. Segons la iaia la sal no s'hi tira fins a mitja cocció, així treuen les banyes. Quan están fets s'escorren bé i es reserven.
Les mandonguilles es fan molt senzilles perquè així absorbeixen tot el sabor del suc dels cargols sense distraccions. De manera que les vaig fer només amb carn de vedella i tocino barrejada, ou batut, sal, pebre, i farina. Les mandonguilles fetes molt petitones, gairebé de la mida dels cargols o més petites. Es fregeixen fins que queden daurades per fora i també es reserven.
Es fa un bon sofregit de ceba i tomàquets vermells madurs ben sucosos, una mica de pebrot verd i una mica de vermell, quatre o cinc grans d'all ben trocejat, julivert, herbes aromàtiques al gust (jo vaig tornar a posar farigola, romaní, anís i llaurer), més un trocet de bitxo al gust (jo només vaig posar una punteta perquè no ens agrada gaire el picant, però se'n posa més). S'hi posa sal, pebre negre generós i pebre vermell picant al gust (si us agrada picant en poseu més).Quan està gairebé fet es tira un gotet de vi ranci o de conyac. Jo li vaig posar de vi ranci i unes gotes de conyac que quedava en l'ampolla. Quan s'ha reduït, s'hi tiren els cargols, es remena ben remenat i s'hi afegeixen les mandonguilles. Torna a remenar, amb més cura per no trinxar-les. Es cobreix d'aigua i es baixa el foc perquè faci xup-xup. Quan està gairebé a punt, s'hi fa una picada d'ametlles, pinyons, pa torrat i un parell de nyores que previament vaig escaldar, s'hi tira i remena bé, i ja per acabar fas un all-i-oli negat amb un all ben picat, ou i oli d'oliva, s'hi tira, ho remenes bé però amb cura i ho deixes coure amb foc molt baix i tapat fins que consideris que està fet. Es deixa reposar i a xupar-se els dits!
La gràcia era fer-los amb conill o escamarlans o peus de porc, però com que els vaig fer una estoneta a la tarda de dilluns de Pasqua i l'unica cosa que tenia a la nevera era carn picada, d'aquí ve que vaig fer-los amb mandonguilles. Es poden fer de diverses maneres i varietats, canviant l'acompanyament, el picant, les herbes i fins i tot el vi que s'hi posa.
Que bé, estic molt contenta, fins i tot ha passat el filtre supercrític de la iaia Juanita i ha comentat que estaven saborosos amb el seu puntet just de picant. En Joan i la Neus se'ls han menjat al pati, al solet acompanyat d'un Lambrusco rosat ben fresc.
Doncs bé, ara anem per feina i apuntem la recepta. En primer lloc els cargols eren de primera qualitat, comprats a la verduleria i portats de Lleida vius i purgats. Com que me'n volia assegurar els vaig deixar purgar una setmana més. Els vaig rentar molt bé, amb aigua sal i vinagre, totes les vegades que van fer falta i després els vaig posar a bullir amb un pom d'herbes aromàtiques (llaurer, farigola, romaní, menta, també vaig posar fulletes d'anís perquè no tenia funoll) i els vaig deixar bullir una hora ben bona. Segons la iaia la sal no s'hi tira fins a mitja cocció, així treuen les banyes. Quan están fets s'escorren bé i es reserven.
Les mandonguilles es fan molt senzilles perquè així absorbeixen tot el sabor del suc dels cargols sense distraccions. De manera que les vaig fer només amb carn de vedella i tocino barrejada, ou batut, sal, pebre, i farina. Les mandonguilles fetes molt petitones, gairebé de la mida dels cargols o més petites. Es fregeixen fins que queden daurades per fora i també es reserven.
Es fa un bon sofregit de ceba i tomàquets vermells madurs ben sucosos, una mica de pebrot verd i una mica de vermell, quatre o cinc grans d'all ben trocejat, julivert, herbes aromàtiques al gust (jo vaig tornar a posar farigola, romaní, anís i llaurer), més un trocet de bitxo al gust (jo només vaig posar una punteta perquè no ens agrada gaire el picant, però se'n posa més). S'hi posa sal, pebre negre generós i pebre vermell picant al gust (si us agrada picant en poseu més).Quan està gairebé fet es tira un gotet de vi ranci o de conyac. Jo li vaig posar de vi ranci i unes gotes de conyac que quedava en l'ampolla. Quan s'ha reduït, s'hi tiren els cargols, es remena ben remenat i s'hi afegeixen les mandonguilles. Torna a remenar, amb més cura per no trinxar-les. Es cobreix d'aigua i es baixa el foc perquè faci xup-xup. Quan està gairebé a punt, s'hi fa una picada d'ametlles, pinyons, pa torrat i un parell de nyores que previament vaig escaldar, s'hi tira i remena bé, i ja per acabar fas un all-i-oli negat amb un all ben picat, ou i oli d'oliva, s'hi tira, ho remenes bé però amb cura i ho deixes coure amb foc molt baix i tapat fins que consideris que està fet. Es deixa reposar i a xupar-se els dits!
La gràcia era fer-los amb conill o escamarlans o peus de porc, però com que els vaig fer una estoneta a la tarda de dilluns de Pasqua i l'unica cosa que tenia a la nevera era carn picada, d'aquí ve que vaig fer-los amb mandonguilles. Es poden fer de diverses maneres i varietats, canviant l'acompanyament, el picant, les herbes i fins i tot el vi que s'hi posa.
En la recepta de la iaia Juanita es fa el sofregit i s'hi afegeix la carn picada tal qual suelta, un parellde bitxos (guindilles) i el vi o conyac es tira juntament amb l'aigua.
Si ho vols fer amb conill, es fa fregidet com si fos a l'ajillo i després es barreja amb els cargols i el sofregit.
diumenge, 31 de març del 2013
Croquetes casolanes de pollastre
Tenia un parell de pits de pollastre que si no els feia em caducaven. De manera que els vaig posar en una cassoleta en cru, amb un raig d'oli d'oliva una cebeta i un tomàquet un polsim d'orenga i una fulla de llort, un parell de granets d'all, tot salpebrat. Vaig deixar que es posés ros tot plegat amb el foc una mica viu i després, vaig baixar el foc i que s'anés rostint. Quan va estar fet i fred, vaig desfilar els pits rostits i els vaig passar pel robot de cuina (la picadora) tot ben triturat. Vaig fer una beixamel ben espessa: mitja cebeta fregida amb oli d'oliva, un parell de cullerades de farina ben plenes i una mica més, barrejada bé amb la ceba fins que tot quedar ros. Es retira del foc i s'hi afegeix la llet, que vas tirant i remenant desfent els grumolls de farina. Després ho tornes a posar al foc i remenes bé fins que la beixamel queda ben espessa. Rectifiques de sal al gust. (La beixamel de cobrir els canelons la faig diferent. En una entrada a part ho explicaré).
Bé, doncs poses el pollastre ben triturat a la beixamel i ho barreges ben barrejat fins que queda una pasta espessa i consistent. Deixa-la refredar, que encara quedarà molt més consistent i llavors vas fen pilotetes ovalades de la mida que t'agradi. A mi m'gradada fer-les mitjanetes però formoses. Les vas reservant en un plat. En un plat a part, hi bats un ou ben batut i en l'altre li poses força pa torrat. Amb l'ajuda d'una cullera o una forquilla, vas passant les croquetes primer per l'ou i després pel pa torrat. Mentre les passes pel pa torrat els hi vas donant la forma ben maca.
En una paella fonda hi poses oli. A mi m'agrada d'oliva, però si fas servir de gira-sol que és més econòmic també queden bé. Quan l'oli és calent es van fregint fins que quedin daurades i quan es retiren del foc les podeu posar en un plat cobert amb un tovalló de paper o paper de cuina per absorbir restes d'oli. I ja està, a disfrutar-les! Les he de tornar a repetir perquè van desaparèixer tan de pressa que en Xavi es va quedar sense!
dijous, 28 de març del 2013
Mongetes amb botifarra
Escric el títol i se m'escapa el riure. No, no és un plat de diumenge, però sí que és un plat que vull apuntar perquè és tradicional, bo, alimentós i fet a casa.
Dissabte vaig anar a comprar a les verduleries del poble, perquè tenen productes de proximitat, de Canet i del Maresme. Vaig comprar mig quilo de mongetes seques del ganxet collides del poble i una bossa de cargols (dels cargols ja escriuré més endavant perquè no n'he fet en ma vida).
Es posen les mongetes en remull d'un dia per l'altre i l'endemà les poses a coure. Hi ha diverses maneres de fer-les però jo les he posat a coure amb força aigua a foc fort i quan ha bullit l'he abaixat al mínim i que s'anessin fent mentre jo treballava. Les vas vigilant i quan han estat fetes els hi poses la sal i pares el foc. Ja està, mira si és fàcil.
Les penso fer passadetes per la paella, on prèviament hauré fregit trossets de cansalada viada i les acompanyaré amb butifarres de pagès a la brasa.
Dissabte vaig anar a comprar a les verduleries del poble, perquè tenen productes de proximitat, de Canet i del Maresme. Vaig comprar mig quilo de mongetes seques del ganxet collides del poble i una bossa de cargols (dels cargols ja escriuré més endavant perquè no n'he fet en ma vida).
Es posen les mongetes en remull d'un dia per l'altre i l'endemà les poses a coure. Hi ha diverses maneres de fer-les però jo les he posat a coure amb força aigua a foc fort i quan ha bullit l'he abaixat al mínim i que s'anessin fent mentre jo treballava. Les vas vigilant i quan han estat fetes els hi poses la sal i pares el foc. Ja està, mira si és fàcil.
Les penso fer passadetes per la paella, on prèviament hauré fregit trossets de cansalada viada i les acompanyaré amb butifarres de pagès a la brasa.
dilluns, 25 de març del 2013
Estofat de calamar amb patates
Heu vist quin goig de calamar que ha pescat en Joan i amb canya! Ni m'imagino l'emoció de treure aquesta bestiola de l'aigua, però sí que us puc dir que quan la vaig tenir a l'aigüera per netejar i trossejar no sabia ni per on començar. Ni cal dir que era fresc, sortint de l'aigua i que pesava pel cap baix 1 Kg i mig.
Doncs bé, buscant vaig trobar una recepta de l'Arguiñano que em va servir d'inspiració per fer un estofat per gairebé 10 persones que es van llepar els dits!
Primer vaig trossejar el calamar a quadrets o daus petitons i el vaig rentar ben net. Vaig fer un bon sofregit amb tres cebes tendres grosses ratllades i tres tomàquets grans ben vermells i sucosos a daus, tres o quatre grans d'all ratllat ben petit, i un trosset de pebrot verd tallat petit, més com a condiment que no pas com a ingredient i que xupxupegeix fins que va estar fet. Llavors li vaig tirar el calamar salpebrat, li vaig donar un parell de voltes i li vaig tirar un bon got de vi blanc i vaig deixar que es fes a foc baix. Li vaig afegir una fulla de llorer, una mica de comí al gust i una culleradeta d'aquelles espècies barrejades que venen preparades per condimentar les paelles, que li va donar una flaire molt bona.
Després li vaig afegir les patates que vaig anar a comprar expressament a la botiga del sindicat de pagesos on em vaig deixar aconsellar sobre quin tipus de patata havia de comprar perquè l'estofat quedés consistent, bo i no es desfessin. Quan recordi el nom de com se diuen el poso. Sempre és bo preguntar als experts, encara que sigui sobre patates perquè et garanteixes l'èxit. Ho vaig deixar coure uns 45 minuts a foc baix i per acabar, i això ja va ser per acabar de donar color, li vaig fer una picada barrejada amb un pom de julivert que li va donar uns puntets de color verd pel damunt molt maco.
Llàstima que la foto ha quedat mol carbassa, però visualment també era un plat molt apetitós. El calamar va quedar tou i tendre i les patates es van impregnar de tot el sabor del calamar. Per repetir.  |
| En Joan i el calamar que va acabar a la panxa de tota la família |
"Revoltijo"
Ah! (S'ha de llegir com un sospir de satisfacció) El plaer de les coses senzilles, els sabors gairebé nets que et satisfan per la seva simplicitat. No es un plat de diumenge però bé ho podria ser ben combinat.
Nosaltres ens l'hem fet per sopar amb unes llesquetes de pa amb tomàquet.
Els ingredients són un parell d'ous ben frescos, tomàquet fregit de pot, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre i un granet d'all molt petit.
En una paella hi poses l'oli, els ous i el tomaquet, es remena ben remenat amb el foc mig i quan tot ha quallat ho salpebres i hi rallem la miqueta d'all per donar aroma.
Com veieu es fa un un tres i no res, és bo, porta aliment i és barat.
Nosaltres ens l'hem fet per sopar amb unes llesquetes de pa amb tomàquet.
Els ingredients són un parell d'ous ben frescos, tomàquet fregit de pot, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre i un granet d'all molt petit.
En una paella hi poses l'oli, els ous i el tomaquet, es remena ben remenat amb el foc mig i quan tot ha quallat ho salpebres i hi rallem la miqueta d'all per donar aroma.
dissabte, 23 de març del 2013
Bunyols de Quaresma de la iaia Juanita
Fer els bunyols de quaresma és una activitat que sempre m'ha portat molts bons records i molt bones sensacions. Receptes preguntades per telèfon mil vegades, perquè pensava que recordaría la recepta i resulta que estava apuntada en un paper; la casa plena de nens i nenes participant a remenar la pasta, d'altres a menjar els bunyols a mesura que els anava fregint, petits enfilats en cadires per fer el mateix que els grans; la família venint a tastar-los i tornant a fer fregides per tenir-ne per a tothom.
Ara és l'hora d'apuntar la recepta i fer-la amb l'Arnau, el més petitó. Ja sé que només té un anyet, però és més la meva il·lusió de deixar-li barrejar els ingredients i mirar com puja la pasta abans de fregir-la.
Doncs va, per fi trec la recepta del paper on l'havia apuntat la Neus, dictada per la iaia Juanita.
1 kg de farina
6 ous (o menys)
250 g de sucre (o 200 gsi no es vol tan dolç)
1 got de llet
1/2 got d'anís (o anissete)
1/2 got d'oli (d'oliva)
75g de llevat (de fleca) (el llevat es dilueix amb llet tèbia)
La barreja segons sembla no té secret, es va abocant tot en un bol o una cassola prou gran i s'ha de remenar molt bé amb una cullera de fusta. Després es posa la massa a reposar tapada amb un drap de cuina net fins que s'ha inflat molt. A l'hora de fregir, s'ha de fer amb prou d'oli abundant. És més econòmic fer-ho amb oli de gira-sol. Quan escalfis l'oli, li pots afegir una pell de llimona que li donarà molt bon gustet. Amb l'oli ben calent, agafes una cullera o una mànega o el que et vagi millor i vas fregint bunyolets de massa, però procura que tampoc el foc vagi massa ràpid perquè sino et quedaran uns bunyols massa morenets per fora i crus per dins. Es millor anar controlant que quedin rossets i ben fets. Tingues una safata plena de sucre per anar posant els bunyols fets i els empolses bé. La iaia Juanita els esquitxava amb anís un cop fets, però a mi no m'hi agrada. Tanmateix ho deixo com a suggeriment.
Ara és l'hora d'apuntar la recepta i fer-la amb l'Arnau, el més petitó. Ja sé que només té un anyet, però és més la meva il·lusió de deixar-li barrejar els ingredients i mirar com puja la pasta abans de fregir-la.
Doncs va, per fi trec la recepta del paper on l'havia apuntat la Neus, dictada per la iaia Juanita.
1 kg de farina
6 ous (o menys)
250 g de sucre (o 200 gsi no es vol tan dolç)
1 got de llet
1/2 got d'anís (o anissete)
1/2 got d'oli (d'oliva)
75g de llevat (de fleca) (el llevat es dilueix amb llet tèbia)
La barreja segons sembla no té secret, es va abocant tot en un bol o una cassola prou gran i s'ha de remenar molt bé amb una cullera de fusta. Després es posa la massa a reposar tapada amb un drap de cuina net fins que s'ha inflat molt. A l'hora de fregir, s'ha de fer amb prou d'oli abundant. És més econòmic fer-ho amb oli de gira-sol. Quan escalfis l'oli, li pots afegir una pell de llimona que li donarà molt bon gustet. Amb l'oli ben calent, agafes una cullera o una mànega o el que et vagi millor i vas fregint bunyolets de massa, però procura que tampoc el foc vagi massa ràpid perquè sino et quedaran uns bunyols massa morenets per fora i crus per dins. Es millor anar controlant que quedin rossets i ben fets. Tingues una safata plena de sucre per anar posant els bunyols fets i els empolses bé. La iaia Juanita els esquitxava amb anís un cop fets, però a mi no m'hi agrada. Tanmateix ho deixo com a suggeriment.
dimarts, 5 de març del 2013
Mandonguilles per aperitiu
Les mandonguilles poden ser un bon aperitiu i també un bon primer o segon plat, si hi afegeixes quatre pesolets i les fas una mica més caldoses. No cal que sempre les feu igual, perquè mantenint la base, sempre queden bones.
Les podeu fer de carn picada de tocino, carn picada de vedella o tocino i vedella barrejada. Amb uns 400 g de carn us en sortiran unes 24 o 25 mandonguilles de mida mitjaneta. També les espècies que hi afgiu poden variar, així sempre les podreu fer donant-los un toc diferent. Sobretot sempre procurant que cap d'elles predomini. A mi m'hi agrada posar-li una mica de safrà, perquè a més li dóna un color molt maco.
Per fer-les necessiteu carn picada (ja n'hem parlat), farina, 1 ou sencer fresc, si voleu també una mica de farina de galeta, un pensament d'all i julivert, 1 fulla de llort, un pesic d'orenga i l'espècie que t'hi agradi més. Sal i prebre negre. Oli d'oliva. Vi blanc o vi ranci (optatiu).
Per al sofregit, si les voleu fer per aperitiu potser us agradarà que predomini més el tomàquet, així que posarem una ceba de figueres mitjaneta i un parell o tres (segons la mida) de tomàquets vermells madurs ben sucosos i olorosos, si pot ser comprats a algun pagès o una fruiteria de proximitat. De vegades també m'hi agrada posar-hi un pensament de pebrot verd, tallat a daus molt petits.
A la cuina us podeu organitzar com us doni la gana. A mi m'agrada començar per fer les mandonguilles, fregir-les i, amb l'oli del fregit, fer el sofregit, així que anem per les mandonguilles.
Agafa l'ou, el bats com si fos una truita, barreja-hi la carn salpebrada i si vols amb un pensament d'all i julivert molt ben picat pequè no es trobi entre la carn. A no tothom li agrada trobar l'all, però l'aroma li convè molt a la carn. Ves-hi afegint farina a cullerades i vés treballant la massa fins que es vagi barrejant prou bé per formar una pilota prou gran. Si t'hi agrada també li pots posar el pa torrat ratllat. En venen amb all i juliverd incorporat. Si en tens i hi penses li pots posar en comptes de l'all i el juliverd. No és el mateix, però també queda molt bo. Quan tens una bona pilota consistent (ja no s'enganxa gairebé a les mans), vas fent pilotetes petites de la mida com si tanquessis el polze i l'índex. Les enfarines i les passes per la paella amb oli calent, just perquè la farina es dori. Les treus i les reserves.
Amb aquell oli fas un sofregit ratllat ben finet a foc lent amb les verdures que hem dit. Quan està gairebé fet, li afegeixes un gotet de vi blanc o mig gotet de vi ranci. Deixa que s'evapori. Després li afegeixes les mandonguilles, les cobreixes amb aigua, els hi afegeixes les espècies, abaixes el foc i deixa que faci xup-xup, mig tapat remenant de tant en tant. Esperes una estoneta que estigui fet i ja està.
Si vols li pots afegir una picada d'amella, pinyons, avellanes i pa torrat cinc minuts abans de parar el foc.
Com veieu, es pot fer de moltes maneres, variant la quantitat dels ingredients agafarà més un gust que un altre, serà més plat o més aperitiu. Tant és si hi afegiu pèsols o pastanaguetes, o si hi poseu més tomàquet perquè predomini més. Tant és, sempre triumfareu amb un bon plat de mandonguilles. Ah! I a més és un plat que allarga molt si sou colla i us sortirà molt econòmic.
diumenge, 3 de març del 2013
Truita de calçots
Normalment els calçots els mengem en una calçotada fets a la brasa, però fets en truita són una delícia per al paladar.
Vaig aprofitar una passejada de dissabte pel poble per comprar un manat de calçots gairebé acabats d'arrencar. Feien olor de terra bona i de verdura de la bona, així que vaig comprar un manat per fer un parell de truites per dinar.
Agafes els calçolts i els rentes ben nets. A mi m'agrada treurel's la primera capa, que és la que porta tota la sorra i després rentar-los. Els talles ben petitets a rodonetes, la part blanca i una mica de verda i es fregeixen en una paella amb oli d'oliva. Es deixen fregir a foc molt lent, sense pressa perquè vagin quedant tous i amb aspecte com una mel. Al principi sembla que n'hi hagi molta quantitat, però de seguida te n'adones que deixen anar molta aigua i es redueixen molt.
Quan estan fets, jo divideixo per la meitat i faig un parell de truites, cada una de mitja dotzena d'ous. És clar que es poden dividir en quantitats menors, més finetes o fer-les com vulguis. Sigui com sigui el resultat és una truita fina i delicada que passa com si res i la pots menjar tan com a plat, com a aperitiu o si vols amb pa sucat amb tomàquet al vespre.
També és molt bona si es combina amb truita de patates, evidentment les patates fregides també molt tovetes i meloses, barrejades en la proporció que més t'agradi. Sempre va bé fer més quantitat perquè puguin repetir. Gairebé sempre tots repeteixen i veus com van controlant amb els ulls els troços que queden.
Sempre que es pugui és aconsellable comprar productes de proximitat, de pagesos de confiança, i ous també de qualitat.
Vaig aprofitar una passejada de dissabte pel poble per comprar un manat de calçots gairebé acabats d'arrencar. Feien olor de terra bona i de verdura de la bona, així que vaig comprar un manat per fer un parell de truites per dinar.
Agafes els calçolts i els rentes ben nets. A mi m'agrada treurel's la primera capa, que és la que porta tota la sorra i després rentar-los. Els talles ben petitets a rodonetes, la part blanca i una mica de verda i es fregeixen en una paella amb oli d'oliva. Es deixen fregir a foc molt lent, sense pressa perquè vagin quedant tous i amb aspecte com una mel. Al principi sembla que n'hi hagi molta quantitat, però de seguida te n'adones que deixen anar molta aigua i es redueixen molt.
Quan estan fets, jo divideixo per la meitat i faig un parell de truites, cada una de mitja dotzena d'ous. És clar que es poden dividir en quantitats menors, més finetes o fer-les com vulguis. Sigui com sigui el resultat és una truita fina i delicada que passa com si res i la pots menjar tan com a plat, com a aperitiu o si vols amb pa sucat amb tomàquet al vespre.
També és molt bona si es combina amb truita de patates, evidentment les patates fregides també molt tovetes i meloses, barrejades en la proporció que més t'agradi. Sempre va bé fer més quantitat perquè puguin repetir. Gairebé sempre tots repeteixen i veus com van controlant amb els ulls els troços que queden.
Sempre que es pugui és aconsellable comprar productes de proximitat, de pagesos de confiança, i ous també de qualitat.
divendres, 1 de març del 2013
Pèsols ofegats i Peus de porc amb xoriço
Ah, estic trigant ja a escriure què vaig fer per dinar el diumenge i si espero una mica més ja me n'oblidaré. Això és el que té no apuntar-se les receptes i que sempre quedin diferents.
Trigo perquè he lliurat un llibre que m'ha costat molt de traduir i estic atabalada. No per la dificultat del text, sinó perquè explicava com fer ninotets de pasta de sucre pas per pas i n'hi havia seixanta-sis. A més, havia de controlar el text, de no estendre'm perquè sinó no hi cabia a l'espai on anava cada instrucció.
Enfi. Anem al gra.
Diumenge no tenia ganes de cuinar ni de fer res, però com que li havia demanat a la iaia Juanita que anés a comprar a la plaça del mercat botifarres, cansalada i peus de porc d'una cansaladeria de "les d'abans", no em va quedar més remei que fer-ho, i he de dir que a banda de tenir-ho fet de seguida, va quedar tan bo que no va quedar res per a l'endemà.
Primer vaig fer Pèsols ofegats. En una cassola enllustrada amb oli d'oliva, vaig fregir la cansalada viada tallada petita i quan va ser rossa, la vaig retirar. En aquell oli vaig fer un sofregit de ceba, alls tendres i tomàquet, en aquesta ocasió més ceba que no pas tomàquet, fet amb poc foc. Quan el sofregit va estar fet i ben salpebrat, li vaig tirar un bon rajolí d'anís. Ja sé que en d'altres receptes li posen al final quan ja està tot fet, però a mi m'agrada més així. També li vaig posar unes quantes fulles de menta fresca i un pensament de matafaluga. Mentre s'anava fent tot això, vaig tallar botifarra negra a talls, salsitxetes petitones i una butifarra crua també a talls. Ho vaig afegir al sofregit i quan va estar quasi cuit li vaig afegir la cansalada que tenia a banda.
A continuació vaig afegir els pèsols. Teòricament els havia de posar frescos, comprats de la plaça del mercat o dels pagesos de la zona, però no va poder ser i tenia pèsols en llauna que realment van sortir grossos i fins. En aquest punt, vaig fer un tastet per si ho havia de rectificar de sal o de pebre.
Doncs, el que deia, vaig posar els pèsols a la cassola, ho vaig remenar ben remenat tot, amb cura, perquè els pèsols en llauna ja estan gairebé cuits, ho vaig remullar amb una mica d'aigua i ho vaig tapar amb un plat ple d'aigua. Vaig abaixar el foc bastant i vaig deixar que fes xup-xup fins que el plat ja va estar fet i ben gustós.
Peus de porc amb xoriço ibèric. Aquest plat va quedar una delícia, vaja, per a qui li agradin els peus de porc. Reconec que és una part del porc difícil, és a dir, o t'agrada o no t'agrada. Per això he d'aprofitar a fer-los quan venen a dinar els dos o tres membres de la família a qui els agrada. També he d'aprofitar quan la iaia va a la plaça i els troba ja bullits i mig adobats a la cansaladeria.
Els vaig fer molt senzills, però no per això menys bons. En una cassola amb oli d'oliva vaig fer-li fer un parell de voltes al xoriço ibèric perquè l'oli agafés gust. El vaig retirar de seguida. Després vaig fer un sofregit amb una cebeta i un parell de tomàquets. S'hi posa sal, pebre negre, pebre vermell al gust, jo en vaig posar una mica de dolç i una mica de picant, però que no molestés, però això va a gustos. N'hi ha que els agrada notar el picant. Quan el sofregit va estar fet, li vaig tirar mig got de vi blanc i vaig deixar que reduís. A continuació vaig posar els peus de porc, el xoriço i ho vaig remullar amb una mica aigua. Vaig baixar el foc i que s'anés fent poquet a poquet. És un plat que de seguida està fet. Per finalitzar-lo i per donar-li el toc de gràcia, vaig agafar un sobre de picada i la vaig passar pel minipímer amb una part del suquet de la cassola, tot ben passat i li vaig tirar pel damunt. Finalment, vaig fer una mica d'all-i-oli negat, amb un granet d'all, un rovell d'ou i oli d'oliva i li vaig tirar pel damunt. Vaig deixar-ho cinc minutets que fes xup-xup, tapat i ja està. És més bo si es deixa reposar.
Trigo perquè he lliurat un llibre que m'ha costat molt de traduir i estic atabalada. No per la dificultat del text, sinó perquè explicava com fer ninotets de pasta de sucre pas per pas i n'hi havia seixanta-sis. A més, havia de controlar el text, de no estendre'm perquè sinó no hi cabia a l'espai on anava cada instrucció.
Enfi. Anem al gra.
Diumenge no tenia ganes de cuinar ni de fer res, però com que li havia demanat a la iaia Juanita que anés a comprar a la plaça del mercat botifarres, cansalada i peus de porc d'una cansaladeria de "les d'abans", no em va quedar més remei que fer-ho, i he de dir que a banda de tenir-ho fet de seguida, va quedar tan bo que no va quedar res per a l'endemà.
Primer vaig fer Pèsols ofegats. En una cassola enllustrada amb oli d'oliva, vaig fregir la cansalada viada tallada petita i quan va ser rossa, la vaig retirar. En aquell oli vaig fer un sofregit de ceba, alls tendres i tomàquet, en aquesta ocasió més ceba que no pas tomàquet, fet amb poc foc. Quan el sofregit va estar fet i ben salpebrat, li vaig tirar un bon rajolí d'anís. Ja sé que en d'altres receptes li posen al final quan ja està tot fet, però a mi m'agrada més així. També li vaig posar unes quantes fulles de menta fresca i un pensament de matafaluga. Mentre s'anava fent tot això, vaig tallar botifarra negra a talls, salsitxetes petitones i una butifarra crua també a talls. Ho vaig afegir al sofregit i quan va estar quasi cuit li vaig afegir la cansalada que tenia a banda.
A continuació vaig afegir els pèsols. Teòricament els havia de posar frescos, comprats de la plaça del mercat o dels pagesos de la zona, però no va poder ser i tenia pèsols en llauna que realment van sortir grossos i fins. En aquest punt, vaig fer un tastet per si ho havia de rectificar de sal o de pebre.
Doncs, el que deia, vaig posar els pèsols a la cassola, ho vaig remenar ben remenat tot, amb cura, perquè els pèsols en llauna ja estan gairebé cuits, ho vaig remullar amb una mica d'aigua i ho vaig tapar amb un plat ple d'aigua. Vaig abaixar el foc bastant i vaig deixar que fes xup-xup fins que el plat ja va estar fet i ben gustós.
Peus de porc amb xoriço ibèric. Aquest plat va quedar una delícia, vaja, per a qui li agradin els peus de porc. Reconec que és una part del porc difícil, és a dir, o t'agrada o no t'agrada. Per això he d'aprofitar a fer-los quan venen a dinar els dos o tres membres de la família a qui els agrada. També he d'aprofitar quan la iaia va a la plaça i els troba ja bullits i mig adobats a la cansaladeria.
Els vaig fer molt senzills, però no per això menys bons. En una cassola amb oli d'oliva vaig fer-li fer un parell de voltes al xoriço ibèric perquè l'oli agafés gust. El vaig retirar de seguida. Després vaig fer un sofregit amb una cebeta i un parell de tomàquets. S'hi posa sal, pebre negre, pebre vermell al gust, jo en vaig posar una mica de dolç i una mica de picant, però que no molestés, però això va a gustos. N'hi ha que els agrada notar el picant. Quan el sofregit va estar fet, li vaig tirar mig got de vi blanc i vaig deixar que reduís. A continuació vaig posar els peus de porc, el xoriço i ho vaig remullar amb una mica aigua. Vaig baixar el foc i que s'anés fent poquet a poquet. És un plat que de seguida està fet. Per finalitzar-lo i per donar-li el toc de gràcia, vaig agafar un sobre de picada i la vaig passar pel minipímer amb una part del suquet de la cassola, tot ben passat i li vaig tirar pel damunt. Finalment, vaig fer una mica d'all-i-oli negat, amb un granet d'all, un rovell d'ou i oli d'oliva i li vaig tirar pel damunt. Vaig deixar-ho cinc minutets que fes xup-xup, tapat i ja està. És més bo si es deixa reposar.
dissabte, 23 de febrer del 2013
Vedella amb rovellons i Pollastre de pagès amb prunes i fruits secs rostit a l'antiga
Estic treballant acabant de polir un llibre, però aprofito una pausa per pujar algunes fotos que vaig fer pels voltants de nadal. Quan tingui temps, explicaré com ho vaig fer.
Són unes fotos de pollastre de pagés rostit a l'antiga amb prunes i altres fruits secs i una vedella amb bolets. Va agradar molt i van sucar-hi molt de pa. Davant del dubte de què fer per tanta gent i si agradaria a totohom, doncs vaig fer els dos plats. Els canelons abans d'entrar al forn també queden per explicar.
diumenge, 10 de febrer del 2013
Pollastre rostit amb alguna verdureta i gamba llagostinera
Avui diumenge 10 de febrer he fet per dinar pollastre rostit amb alguna verdureta i gamba llagostinera que vaig trobar d'oferta al súper.
El pollastre era prou gros perquè de cada quart m'en fessin un parell de talls macos. En una cassola gran, hi he posat oli d'oliva, una cabeça d'alls, dues cebes grosses de figueres tallades, quatre tomaquets madurs tallats, (normalets) tres quarts de pebrot verd trinxadet, i un parell de pastanagues mitjanes tallades en rodonetes. Hi he afegit el pollastre ben salpebrat i a foc bastant viu ho he fet enrosir una mica. (Segur que si hagués barrejat llard amb l'oli d'oliva li hauria donat un gustet més bo, però no en tenia).
Quan ha estat enrosit, li he tirat vi blanc. He fet servir aquests tetra brick que n'hi deu haver un got escàs. Quan s'ha begut el vi ho he remullat amb una mica d'aigua, potser mig got, he abaixat el foc al mínim, li he afegit un bon farcellet d'herbes aromátiques i a fer "xup-xup" fins que ha estat gairebé fet.
He comptat de posar 4 gambes per persona, així que amb un pensament d'oli d'oliva les he passades per la paella salpebrades i amb un rajolinet de llimona. Quan han estat gairebé fetes però no del tot, les he tirat a la cassola del pollastre, a acabar de coure amb el pollastre.
Quan ja estava gairebé fet, li he afegit una bona picada d'all, julivert, pa torrat, ametlles, avellanes i pinyons pel damunt. I a deixar reposar.
Sempre em passa que no sé si quedaran prou tips, o si s'acontentaran de sucar pa al suquet, així que mentre feia altres coses he posat a fer patates al forn d'una mida mitjana-grossa partides per la meitat. És ben senzill: les poses a la safata del forn, amb sal una mica d'oli d'oliva i orenga pel damunt ben empolsinat i a esperar que estiguin fetes.
Val a dir que no sé si és que tothom portava molta gana, però estava per xupar-se els dits :-).
Per postres en Joan ha portat crema i unes pastes fullades per acompanyar-la i una pasta que no recordo com es diu, feta amb merengue i llimona que és un delicatessen pel paladar. El nom que li ha posat es deu a les primeres clientes que li van comprar. A veure si penjo les fotos.
Si ho voleu fer, és un plat que tot i que sembla de festa major i deixa un plat servit gustós i ben presentat, si sabeu comprar en el moment en què hi ha les ofertes, fa de bon repartir. També té l'avantatge que si no sou de fer migdiades el pots anar preparant el dissabte a la tarda a aquella hora que aprofites per veure una pel·liculeta mentre la cassola "xupxupeja" (paraula inventada).
El pollastre era prou gros perquè de cada quart m'en fessin un parell de talls macos. En una cassola gran, hi he posat oli d'oliva, una cabeça d'alls, dues cebes grosses de figueres tallades, quatre tomaquets madurs tallats, (normalets) tres quarts de pebrot verd trinxadet, i un parell de pastanagues mitjanes tallades en rodonetes. Hi he afegit el pollastre ben salpebrat i a foc bastant viu ho he fet enrosir una mica. (Segur que si hagués barrejat llard amb l'oli d'oliva li hauria donat un gustet més bo, però no en tenia).
Quan ha estat enrosit, li he tirat vi blanc. He fet servir aquests tetra brick que n'hi deu haver un got escàs. Quan s'ha begut el vi ho he remullat amb una mica d'aigua, potser mig got, he abaixat el foc al mínim, li he afegit un bon farcellet d'herbes aromátiques i a fer "xup-xup" fins que ha estat gairebé fet.
He comptat de posar 4 gambes per persona, així que amb un pensament d'oli d'oliva les he passades per la paella salpebrades i amb un rajolinet de llimona. Quan han estat gairebé fetes però no del tot, les he tirat a la cassola del pollastre, a acabar de coure amb el pollastre.
Quan ja estava gairebé fet, li he afegit una bona picada d'all, julivert, pa torrat, ametlles, avellanes i pinyons pel damunt. I a deixar reposar.
Sempre em passa que no sé si quedaran prou tips, o si s'acontentaran de sucar pa al suquet, així que mentre feia altres coses he posat a fer patates al forn d'una mida mitjana-grossa partides per la meitat. És ben senzill: les poses a la safata del forn, amb sal una mica d'oli d'oliva i orenga pel damunt ben empolsinat i a esperar que estiguin fetes.
Val a dir que no sé si és que tothom portava molta gana, però estava per xupar-se els dits :-).
Per postres en Joan ha portat crema i unes pastes fullades per acompanyar-la i una pasta que no recordo com es diu, feta amb merengue i llimona que és un delicatessen pel paladar. El nom que li ha posat es deu a les primeres clientes que li van comprar. A veure si penjo les fotos.
Si ho voleu fer, és un plat que tot i que sembla de festa major i deixa un plat servit gustós i ben presentat, si sabeu comprar en el moment en què hi ha les ofertes, fa de bon repartir. També té l'avantatge que si no sou de fer migdiades el pots anar preparant el dissabte a la tarda a aquella hora que aprofites per veure una pel·liculeta mentre la cassola "xupxupeja" (paraula inventada).
Al cap de molt de temps em decideixo a escriure en un blog. No de traducció, ni de literatura ni coses que tothom em recomana que escrigui. Aquest será un blog per apuntar plats de diumenge, que és quan ve tota la família a dinar i és l'únic dia que m'hi puc dedicar. De fet, també, suposo que és una manera com qualsevol altra d'apuntar receptes i que quedin a l'abast per a quan les necessiti.
La meva mare, la iaia Juanita, és la que cuina bé, és una experta cuinera acostumada a cuinar per a colles, fer cassoles i donar a cada plat el seu temps corresponent de "xup-xup". Sap fer de tot i bo, per la qual cosa fa anys que li dic que ens passi les seves receptes, per fer un receptari de cuina tradicional catalana, però no hi ha manera. S'ho guarda tot com un tresor que s'emportarà amb ella. Mentre degustem els seus plats, doncs, jo aniré apuntant aquí els que vaig fent jo els diumenges, únic dia que puc dedicar a passar-m'ho bé entre els fogons. I si tenim la sort que ens digui com fer uns cargols amb escamarlans o peus de porc, o alguna altra delícia (sense deixar-se cap ingredient), ja l'apuntaré i veureu quina diferència.
Val a dir que les meves receptes, o plats, estan inspirats en tots els receptaris i consells que arreplego per a tot arreu, siguin llibres de cuina tradicionals, col·leccionables o per internet. No són cap perfecció i segur que hi ha coses que les faig malament o del revés que aconsellen els experts, però val a dir que el resultat final té bon gust i quan els poso el plat al davant, a casa ho troben bo i s'ho menjen tot.
La meva mare, la iaia Juanita, és la que cuina bé, és una experta cuinera acostumada a cuinar per a colles, fer cassoles i donar a cada plat el seu temps corresponent de "xup-xup". Sap fer de tot i bo, per la qual cosa fa anys que li dic que ens passi les seves receptes, per fer un receptari de cuina tradicional catalana, però no hi ha manera. S'ho guarda tot com un tresor que s'emportarà amb ella. Mentre degustem els seus plats, doncs, jo aniré apuntant aquí els que vaig fent jo els diumenges, únic dia que puc dedicar a passar-m'ho bé entre els fogons. I si tenim la sort que ens digui com fer uns cargols amb escamarlans o peus de porc, o alguna altra delícia (sense deixar-se cap ingredient), ja l'apuntaré i veureu quina diferència.
Val a dir que les meves receptes, o plats, estan inspirats en tots els receptaris i consells que arreplego per a tot arreu, siguin llibres de cuina tradicionals, col·leccionables o per internet. No són cap perfecció i segur que hi ha coses que les faig malament o del revés que aconsellen els experts, però val a dir que el resultat final té bon gust i quan els poso el plat al davant, a casa ho troben bo i s'ho menjen tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)