dissabte, 23 de febrer del 2013
Vedella amb rovellons i Pollastre de pagès amb prunes i fruits secs rostit a l'antiga
Estic treballant acabant de polir un llibre, però aprofito una pausa per pujar algunes fotos que vaig fer pels voltants de nadal. Quan tingui temps, explicaré com ho vaig fer.
Són unes fotos de pollastre de pagés rostit a l'antiga amb prunes i altres fruits secs i una vedella amb bolets. Va agradar molt i van sucar-hi molt de pa. Davant del dubte de què fer per tanta gent i si agradaria a totohom, doncs vaig fer els dos plats. Els canelons abans d'entrar al forn també queden per explicar.
diumenge, 10 de febrer del 2013
Pollastre rostit amb alguna verdureta i gamba llagostinera
Avui diumenge 10 de febrer he fet per dinar pollastre rostit amb alguna verdureta i gamba llagostinera que vaig trobar d'oferta al súper.
El pollastre era prou gros perquè de cada quart m'en fessin un parell de talls macos. En una cassola gran, hi he posat oli d'oliva, una cabeça d'alls, dues cebes grosses de figueres tallades, quatre tomaquets madurs tallats, (normalets) tres quarts de pebrot verd trinxadet, i un parell de pastanagues mitjanes tallades en rodonetes. Hi he afegit el pollastre ben salpebrat i a foc bastant viu ho he fet enrosir una mica. (Segur que si hagués barrejat llard amb l'oli d'oliva li hauria donat un gustet més bo, però no en tenia).
Quan ha estat enrosit, li he tirat vi blanc. He fet servir aquests tetra brick que n'hi deu haver un got escàs. Quan s'ha begut el vi ho he remullat amb una mica d'aigua, potser mig got, he abaixat el foc al mínim, li he afegit un bon farcellet d'herbes aromátiques i a fer "xup-xup" fins que ha estat gairebé fet.
He comptat de posar 4 gambes per persona, així que amb un pensament d'oli d'oliva les he passades per la paella salpebrades i amb un rajolinet de llimona. Quan han estat gairebé fetes però no del tot, les he tirat a la cassola del pollastre, a acabar de coure amb el pollastre.
Quan ja estava gairebé fet, li he afegit una bona picada d'all, julivert, pa torrat, ametlles, avellanes i pinyons pel damunt. I a deixar reposar.
Sempre em passa que no sé si quedaran prou tips, o si s'acontentaran de sucar pa al suquet, així que mentre feia altres coses he posat a fer patates al forn d'una mida mitjana-grossa partides per la meitat. És ben senzill: les poses a la safata del forn, amb sal una mica d'oli d'oliva i orenga pel damunt ben empolsinat i a esperar que estiguin fetes.
Val a dir que no sé si és que tothom portava molta gana, però estava per xupar-se els dits :-).
Per postres en Joan ha portat crema i unes pastes fullades per acompanyar-la i una pasta que no recordo com es diu, feta amb merengue i llimona que és un delicatessen pel paladar. El nom que li ha posat es deu a les primeres clientes que li van comprar. A veure si penjo les fotos.
Si ho voleu fer, és un plat que tot i que sembla de festa major i deixa un plat servit gustós i ben presentat, si sabeu comprar en el moment en què hi ha les ofertes, fa de bon repartir. També té l'avantatge que si no sou de fer migdiades el pots anar preparant el dissabte a la tarda a aquella hora que aprofites per veure una pel·liculeta mentre la cassola "xupxupeja" (paraula inventada).
El pollastre era prou gros perquè de cada quart m'en fessin un parell de talls macos. En una cassola gran, hi he posat oli d'oliva, una cabeça d'alls, dues cebes grosses de figueres tallades, quatre tomaquets madurs tallats, (normalets) tres quarts de pebrot verd trinxadet, i un parell de pastanagues mitjanes tallades en rodonetes. Hi he afegit el pollastre ben salpebrat i a foc bastant viu ho he fet enrosir una mica. (Segur que si hagués barrejat llard amb l'oli d'oliva li hauria donat un gustet més bo, però no en tenia).
Quan ha estat enrosit, li he tirat vi blanc. He fet servir aquests tetra brick que n'hi deu haver un got escàs. Quan s'ha begut el vi ho he remullat amb una mica d'aigua, potser mig got, he abaixat el foc al mínim, li he afegit un bon farcellet d'herbes aromátiques i a fer "xup-xup" fins que ha estat gairebé fet.
He comptat de posar 4 gambes per persona, així que amb un pensament d'oli d'oliva les he passades per la paella salpebrades i amb un rajolinet de llimona. Quan han estat gairebé fetes però no del tot, les he tirat a la cassola del pollastre, a acabar de coure amb el pollastre.
Quan ja estava gairebé fet, li he afegit una bona picada d'all, julivert, pa torrat, ametlles, avellanes i pinyons pel damunt. I a deixar reposar.
Sempre em passa que no sé si quedaran prou tips, o si s'acontentaran de sucar pa al suquet, així que mentre feia altres coses he posat a fer patates al forn d'una mida mitjana-grossa partides per la meitat. És ben senzill: les poses a la safata del forn, amb sal una mica d'oli d'oliva i orenga pel damunt ben empolsinat i a esperar que estiguin fetes.
Val a dir que no sé si és que tothom portava molta gana, però estava per xupar-se els dits :-).
Per postres en Joan ha portat crema i unes pastes fullades per acompanyar-la i una pasta que no recordo com es diu, feta amb merengue i llimona que és un delicatessen pel paladar. El nom que li ha posat es deu a les primeres clientes que li van comprar. A veure si penjo les fotos.
Si ho voleu fer, és un plat que tot i que sembla de festa major i deixa un plat servit gustós i ben presentat, si sabeu comprar en el moment en què hi ha les ofertes, fa de bon repartir. També té l'avantatge que si no sou de fer migdiades el pots anar preparant el dissabte a la tarda a aquella hora que aprofites per veure una pel·liculeta mentre la cassola "xupxupeja" (paraula inventada).
Al cap de molt de temps em decideixo a escriure en un blog. No de traducció, ni de literatura ni coses que tothom em recomana que escrigui. Aquest será un blog per apuntar plats de diumenge, que és quan ve tota la família a dinar i és l'únic dia que m'hi puc dedicar. De fet, també, suposo que és una manera com qualsevol altra d'apuntar receptes i que quedin a l'abast per a quan les necessiti.
La meva mare, la iaia Juanita, és la que cuina bé, és una experta cuinera acostumada a cuinar per a colles, fer cassoles i donar a cada plat el seu temps corresponent de "xup-xup". Sap fer de tot i bo, per la qual cosa fa anys que li dic que ens passi les seves receptes, per fer un receptari de cuina tradicional catalana, però no hi ha manera. S'ho guarda tot com un tresor que s'emportarà amb ella. Mentre degustem els seus plats, doncs, jo aniré apuntant aquí els que vaig fent jo els diumenges, únic dia que puc dedicar a passar-m'ho bé entre els fogons. I si tenim la sort que ens digui com fer uns cargols amb escamarlans o peus de porc, o alguna altra delícia (sense deixar-se cap ingredient), ja l'apuntaré i veureu quina diferència.
Val a dir que les meves receptes, o plats, estan inspirats en tots els receptaris i consells que arreplego per a tot arreu, siguin llibres de cuina tradicionals, col·leccionables o per internet. No són cap perfecció i segur que hi ha coses que les faig malament o del revés que aconsellen els experts, però val a dir que el resultat final té bon gust i quan els poso el plat al davant, a casa ho troben bo i s'ho menjen tot.
La meva mare, la iaia Juanita, és la que cuina bé, és una experta cuinera acostumada a cuinar per a colles, fer cassoles i donar a cada plat el seu temps corresponent de "xup-xup". Sap fer de tot i bo, per la qual cosa fa anys que li dic que ens passi les seves receptes, per fer un receptari de cuina tradicional catalana, però no hi ha manera. S'ho guarda tot com un tresor que s'emportarà amb ella. Mentre degustem els seus plats, doncs, jo aniré apuntant aquí els que vaig fent jo els diumenges, únic dia que puc dedicar a passar-m'ho bé entre els fogons. I si tenim la sort que ens digui com fer uns cargols amb escamarlans o peus de porc, o alguna altra delícia (sense deixar-se cap ingredient), ja l'apuntaré i veureu quina diferència.
Val a dir que les meves receptes, o plats, estan inspirats en tots els receptaris i consells que arreplego per a tot arreu, siguin llibres de cuina tradicionals, col·leccionables o per internet. No són cap perfecció i segur que hi ha coses que les faig malament o del revés que aconsellen els experts, però val a dir que el resultat final té bon gust i quan els poso el plat al davant, a casa ho troben bo i s'ho menjen tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)