Ara és l'hora d'apuntar la recepta i fer-la amb l'Arnau, el més petitó. Ja sé que només té un anyet, però és més la meva il·lusió de deixar-li barrejar els ingredients i mirar com puja la pasta abans de fregir-la.
Doncs va, per fi trec la recepta del paper on l'havia apuntat la Neus, dictada per la iaia Juanita.
1 kg de farina
6 ous (o menys)
250 g de sucre (o 200 gsi no es vol tan dolç)
1 got de llet
1/2 got d'anís (o anissete)
1/2 got d'oli (d'oliva)
75g de llevat (de fleca) (el llevat es dilueix amb llet tèbia)
La barreja segons sembla no té secret, es va abocant tot en un bol o una cassola prou gran i s'ha de remenar molt bé amb una cullera de fusta. Després es posa la massa a reposar tapada amb un drap de cuina net fins que s'ha inflat molt. A l'hora de fregir, s'ha de fer amb prou d'oli abundant. És més econòmic fer-ho amb oli de gira-sol. Quan escalfis l'oli, li pots afegir una pell de llimona que li donarà molt bon gustet. Amb l'oli ben calent, agafes una cullera o una mànega o el que et vagi millor i vas fregint bunyolets de massa, però procura que tampoc el foc vagi massa ràpid perquè sino et quedaran uns bunyols massa morenets per fora i crus per dins. Es millor anar controlant que quedin rossets i ben fets. Tingues una safata plena de sucre per anar posant els bunyols fets i els empolses bé. La iaia Juanita els esquitxava amb anís un cop fets, però a mi no m'hi agrada. Tanmateix ho deixo com a suggeriment.
