dilluns, 25 de març del 2013

Estofat de calamar amb patates


Heu vist quin goig de calamar que ha pescat en Joan i amb canya! Ni m'imagino l'emoció de treure aquesta bestiola de l'aigua, però sí que us puc dir que quan la vaig tenir a l'aigüera per netejar i trossejar no sabia ni per on començar. Ni cal dir que era fresc, sortint de l'aigua i que pesava pel cap baix 1 Kg i mig.
Doncs bé, buscant vaig trobar una recepta de l'Arguiñano que em va servir d'inspiració per fer un estofat per gairebé 10 persones que es van llepar els dits!
Primer vaig trossejar el calamar a quadrets o daus petitons i el vaig rentar ben net. Vaig fer un bon sofregit amb tres cebes tendres grosses ratllades i tres tomàquets grans ben vermells i sucosos a daus, tres o quatre grans d'all ratllat ben petit, i un trosset de pebrot verd tallat petit, més com a condiment que no pas com a ingredient i que xupxupegeix fins que va estar fet. Llavors li vaig tirar el calamar salpebrat, li vaig donar un parell de voltes i li vaig tirar un bon got de vi blanc i vaig deixar que es fes a foc baix. Li vaig afegir una fulla de llorer, una mica de comí al gust i una culleradeta d'aquelles espècies barrejades que venen preparades per condimentar les paelles, que li va donar una flaire molt bona.
Després li vaig afegir les patates que vaig anar a comprar expressament a la botiga del sindicat de pagesos on em vaig deixar aconsellar sobre quin tipus de patata havia de comprar perquè l'estofat quedés consistent, bo i no es desfessin. Quan recordi el nom de com se diuen el poso. Sempre és bo preguntar als experts, encara que sigui sobre patates perquè et garanteixes l'èxit. Ho vaig deixar coure uns 45 minuts a foc baix i per acabar, i això ja va ser per acabar de donar color, li vaig fer una picada barrejada amb un pom de julivert que li va donar uns puntets de color verd pel damunt molt maco.
Llàstima que la foto ha quedat mol carbassa, però visualment també era un plat molt apetitós. El calamar va quedar tou i tendre i les patates es van impregnar de tot el sabor del calamar. Per repetir.             
En Joan i el calamar que va acabar a la panxa de tota la família


"Revoltijo"

Ah! (S'ha de llegir com un sospir de satisfacció) El plaer de les coses senzilles, els sabors gairebé nets que et satisfan per la seva simplicitat. No es un plat de diumenge però bé ho podria ser ben combinat.
Nosaltres ens l'hem fet per sopar amb unes llesquetes de pa amb tomàquet.
Els ingredients són un parell d'ous ben frescos, tomàquet fregit de pot, un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre i un granet d'all molt petit.
En una paella hi poses l'oli, els ous i el tomaquet, es remena ben remenat amb el foc mig i quan tot ha quallat ho salpebres i hi rallem la miqueta d'all per donar aroma.
Com veieu es fa un un tres i no res, és bo, porta aliment i és barat.