Les mandonguilles poden ser un bon aperitiu i també un bon primer o segon plat, si hi afegeixes quatre pesolets i les fas una mica més caldoses. No cal que sempre les feu igual, perquè mantenint la base, sempre queden bones.
Les podeu fer de carn picada de tocino, carn picada de vedella o tocino i vedella barrejada. Amb uns 400 g de carn us en sortiran unes 24 o 25 mandonguilles de mida mitjaneta. També les espècies que hi afgiu poden variar, així sempre les podreu fer donant-los un toc diferent. Sobretot sempre procurant que cap d'elles predomini. A mi m'hi agrada posar-li una mica de safrà, perquè a més li dóna un color molt maco.
Per fer-les necessiteu carn picada (ja n'hem parlat), farina, 1 ou sencer fresc, si voleu també una mica de farina de galeta, un pensament d'all i julivert, 1 fulla de llort, un pesic d'orenga i l'espècie que t'hi agradi més. Sal i prebre negre. Oli d'oliva. Vi blanc o vi ranci (optatiu).
Per al sofregit, si les voleu fer per aperitiu potser us agradarà que predomini més el tomàquet, així que posarem una ceba de figueres mitjaneta i un parell o tres (segons la mida) de tomàquets vermells madurs ben sucosos i olorosos, si pot ser comprats a algun pagès o una fruiteria de proximitat. De vegades també m'hi agrada posar-hi un pensament de pebrot verd, tallat a daus molt petits.
A la cuina us podeu organitzar com us doni la gana. A mi m'agrada començar per fer les mandonguilles, fregir-les i, amb l'oli del fregit, fer el sofregit, així que anem per les mandonguilles.
Agafa l'ou, el bats com si fos una truita, barreja-hi la carn salpebrada i si vols amb un pensament d'all i julivert molt ben picat pequè no es trobi entre la carn. A no tothom li agrada trobar l'all, però l'aroma li convè molt a la carn. Ves-hi afegint farina a cullerades i vés treballant la massa fins que es vagi barrejant prou bé per formar una pilota prou gran. Si t'hi agrada també li pots posar el pa torrat ratllat. En venen amb all i juliverd incorporat. Si en tens i hi penses li pots posar en comptes de l'all i el juliverd. No és el mateix, però també queda molt bo. Quan tens una bona pilota consistent (ja no s'enganxa gairebé a les mans), vas fent pilotetes petites de la mida com si tanquessis el polze i l'índex. Les enfarines i les passes per la paella amb oli calent, just perquè la farina es dori. Les treus i les reserves.
Amb aquell oli fas un sofregit ratllat ben finet a foc lent amb les verdures que hem dit. Quan està gairebé fet, li afegeixes un gotet de vi blanc o mig gotet de vi ranci. Deixa que s'evapori. Després li afegeixes les mandonguilles, les cobreixes amb aigua, els hi afegeixes les espècies, abaixes el foc i deixa que faci xup-xup, mig tapat remenant de tant en tant. Esperes una estoneta que estigui fet i ja està.
Si vols li pots afegir una picada d'amella, pinyons, avellanes i pa torrat cinc minuts abans de parar el foc.
Com veieu, es pot fer de moltes maneres, variant la quantitat dels ingredients agafarà més un gust que un altre, serà més plat o més aperitiu. Tant és si hi afegiu pèsols o pastanaguetes, o si hi poseu més tomàquet perquè predomini més. Tant és, sempre triumfareu amb un bon plat de mandonguilles. Ah! I a més és un plat que allarga molt si sou colla i us sortirà molt econòmic.
