Que bé, estic molt contenta, fins i tot ha passat el filtre supercrític de la iaia Juanita i ha comentat que estaven saborosos amb el seu puntet just de picant. En Joan i la Neus se'ls han menjat al pati, al solet acompanyat d'un Lambrusco rosat ben fresc.
Doncs bé, ara anem per feina i apuntem la recepta. En primer lloc els cargols eren de primera qualitat, comprats a la verduleria i portats de Lleida vius i purgats. Com que me'n volia assegurar els vaig deixar purgar una setmana més. Els vaig rentar molt bé, amb aigua sal i vinagre, totes les vegades que van fer falta i després els vaig posar a bullir amb un pom d'herbes aromàtiques (llaurer, farigola, romaní, menta, també vaig posar fulletes d'anís perquè no tenia funoll) i els vaig deixar bullir una hora ben bona. Segons la iaia la sal no s'hi tira fins a mitja cocció, així treuen les banyes. Quan están fets s'escorren bé i es reserven.
Les mandonguilles es fan molt senzilles perquè així absorbeixen tot el sabor del suc dels cargols sense distraccions. De manera que les vaig fer només amb carn de vedella i tocino barrejada, ou batut, sal, pebre, i farina. Les mandonguilles fetes molt petitones, gairebé de la mida dels cargols o més petites. Es fregeixen fins que queden daurades per fora i també es reserven.
Es fa un bon sofregit de ceba i tomàquets vermells madurs ben sucosos, una mica de pebrot verd i una mica de vermell, quatre o cinc grans d'all ben trocejat, julivert, herbes aromàtiques al gust (jo vaig tornar a posar farigola, romaní, anís i llaurer), més un trocet de bitxo al gust (jo només vaig posar una punteta perquè no ens agrada gaire el picant, però se'n posa més). S'hi posa sal, pebre negre generós i pebre vermell picant al gust (si us agrada picant en poseu més).Quan està gairebé fet es tira un gotet de vi ranci o de conyac. Jo li vaig posar de vi ranci i unes gotes de conyac que quedava en l'ampolla. Quan s'ha reduït, s'hi tiren els cargols, es remena ben remenat i s'hi afegeixen les mandonguilles. Torna a remenar, amb més cura per no trinxar-les. Es cobreix d'aigua i es baixa el foc perquè faci xup-xup. Quan està gairebé a punt, s'hi fa una picada d'ametlles, pinyons, pa torrat i un parell de nyores que previament vaig escaldar, s'hi tira i remena bé, i ja per acabar fas un all-i-oli negat amb un all ben picat, ou i oli d'oliva, s'hi tira, ho remenes bé però amb cura i ho deixes coure amb foc molt baix i tapat fins que consideris que està fet. Es deixa reposar i a xupar-se els dits!
La gràcia era fer-los amb conill o escamarlans o peus de porc, però com que els vaig fer una estoneta a la tarda de dilluns de Pasqua i l'unica cosa que tenia a la nevera era carn picada, d'aquí ve que vaig fer-los amb mandonguilles. Es poden fer de diverses maneres i varietats, canviant l'acompanyament, el picant, les herbes i fins i tot el vi que s'hi posa.
En la recepta de la iaia Juanita es fa el sofregit i s'hi afegeix la carn picada tal qual suelta, un parellde bitxos (guindilles) i el vi o conyac es tira juntament amb l'aigua.
Si ho vols fer amb conill, es fa fregidet com si fos a l'ajillo i després es barreja amb els cargols i el sofregit.
