dilluns, 8 de juliol del 2013

Canelons senzills de diumenge

Per fi. Ja no vull ni mirar quant de temps fa que no escric res. Motius? Feina, feina, més feina i cansament. au va, però, anem per feina.
Per celebrar aniversaris diversos i bé vaja, perquè després d'una setmaneta ben merescuda de vacances ja sembla que tinc més ganes de cuinar coses bones, em decideixo a fer canelons.

Fer canelons al juliol té mèrit, més que res perquè fa mig any que no en feia ni en menjava i després per la calorada que vam agafar tots plegats mentre els menjaven.
La veritat és que els vaig fer d'una manera ben senzilla, prou econòmica i van quedar per llepar-se els dits.
Vaig comprar una safata de mig quilo de carn de porc trossejada i com que no tenia ganes de destriar pollastre, una safata amb quatre pits de pollastre.    
Mentre feia la migdiada de dissabte ho vaig posar a coure al forn baix amb un raig d'oli d'oliva, dos tomàquets i una ceba trossejats, uns granets d'all, una fulla de llort i salpebrat. Així tens la cuina neta. Quan va estar, ho vaig passar per la picadora, li vaig afegir mitja llauneta de paté i ho vaig barrejar tot amb una beixamel ben espessa que vaig fer prèviament. (Després us explicaré com fer la beixamel).
Es barreja la pasta ben barrejada i es deixa refredar ben bé del tot.
Es bull la pasta de canelons, millor si es de la marca "El Pavo", que és garantia que quedi bé, amb el temps de cocció que us recomana (12-15 min.), la coles i l'estens en unes estovalles netes. A mi per aquesta quantitat de farcit em van sortir 30 canelons. (Jo sempre en bullo de més perquè algun sempre se'm trenca).
Poses la massa dins la pasta estesa i fas els canelons que poses en una safata de forn engreixada amb uns dauets de mantequilla.
Després fas una beixamel espesseta i cobreixes abundantment els canelons. Li poses per sobre formatge ratllat abundant i uns daus de mantequilla pel damunt  per fer el gratinat i ja està.
Jo primer engego el forn a dalt i abaix una mica fort i quan veig que ja cou i el formatge està desfet, després deixo només la part de dalt per gratinar al gust.

Per la beixamel  
Ja sé que es fa de moltes maneres i que tothom diu la seva, però a casa ens agrada així, que és com ho fa la meva mare, la iaia Juanita, i així ens hem acostumat.
Poses oli d'oliva en una paella i sofregeixes una cebeta ben rallada, quan està daurada (cuida que no es cremi) li poses unes quatre cullarades soperes de farina i ho enrosseges tot plegat. Quan està dauradet ho retires del foc i li poses llet freda, un litre més o menys, segons la quantitat de farina i de ceba i de la quantitat que vulguis fer de beixamel. Ho desfàs bé i ho tornes a posar al foc baix sense deixar de remenar. Està feta quan s'espessa i comença a fer unes bombolles. Posa la sal al gust. (Hi ha gent que hi afegeix nou moscada ratllada , però a mi no m'hi agrada pels canelons).
              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada