Vaig aprofitar una passejada de dissabte pel poble per comprar un manat de calçots gairebé acabats d'arrencar. Feien olor de terra bona i de verdura de la bona, així que vaig comprar un manat per fer un parell de truites per dinar.
Agafes els calçolts i els rentes ben nets. A mi m'agrada treurel's la primera capa, que és la que porta tota la sorra i després rentar-los. Els talles ben petitets a rodonetes, la part blanca i una mica de verda i es fregeixen en una paella amb oli d'oliva. Es deixen fregir a foc molt lent, sense pressa perquè vagin quedant tous i amb aspecte com una mel. Al principi sembla que n'hi hagi molta quantitat, però de seguida te n'adones que deixen anar molta aigua i es redueixen molt.
Quan estan fets, jo divideixo per la meitat i faig un parell de truites, cada una de mitja dotzena d'ous. És clar que es poden dividir en quantitats menors, més finetes o fer-les com vulguis. Sigui com sigui el resultat és una truita fina i delicada que passa com si res i la pots menjar tan com a plat, com a aperitiu o si vols amb pa sucat amb tomàquet al vespre.
També és molt bona si es combina amb truita de patates, evidentment les patates fregides també molt tovetes i meloses, barrejades en la proporció que més t'agradi. Sempre va bé fer més quantitat perquè puguin repetir. Gairebé sempre tots repeteixen i veus com van controlant amb els ulls els troços que queden.
Sempre que es pugui és aconsellable comprar productes de proximitat, de pagesos de confiança, i ous també de qualitat.
