Melmelada de Cireretes d'Arboç amb mel de flors o vainilla

Quina sort poder recollir les cireretes d'arboç ben madures dels arbres de casa i dels boscos del voltant. Un trocet de bosc cap a casa. Un fruit, un regal de la naturalesa no sempre prou apreciat. Les cireretes d'arboç tenen un gust molt particular que no agrada a tothom, però fetes amb melmelada ha resultat una delícia d'aroma de bosc increïble de bona, sobretot amb torradetes per esmorzar.

Ingredients:
1 kg de cireretes d'arboç, aprox.
400 g de sucre, aprox.
1 culleradeta de mel o bé un trocet de beina de vainilla
50 ml d'aigua (si vols per acabar de colar les cireretes), però queda millor sense i espesseix abans
el suc d'1 llimona

Vaig recollir 1 kg més o menys de cireretes ben madures, les vaig esbandir bé (algunes es van esmicolar però les vaig aprofitar igualment). Les vaig barrejar amb 200 g de sucre i ho vaig passar pel minipímer, després ho vaig passar pel colador perquè el que és molt àcid són les puntets vermells. Em va costar una mica extreure la polpa xafant-la bé al colador amb una cullera amb paciència i en vaig obtenir una bona quantitat, de polpa.  A la polpa resultant hi vaig afegir 200 grams més de sucre, el suc d'una llimona i una culleradeta de postre de mel, (en una altra ocasió hi he afegit vainilla i ha quedat exquisida, fins i tot m'agrada més) i ho vaig posar a bullir en una olleta a foc molt baix remenant molt sovint fins que va espessir a una textura pròpia de la melmelada feta, aproximadament de mitja horeta  a una hora.
Només em va quedar abocar la melmelada calenta en un parell de pots i girar-los de cap per avall per fer el buit per conservar-la, la resta ja ens l'hem menjada. Boníssima! Amb aquest puntet d'acidesa combinat amb la dolçor de la mel o l'aroma de la vainilla és deliciosa.

Melmelada d'albergínia i pebrots escalivats a l'aroma de vainilla

He d’agrair a la xarxa l’elaboració d’aquesta recepta de melmelada d’albergínia i pebrot escalivats, ja que, un tros de recepta d’aquí, un tros de recepta d’allà de bons cuiners i cuineres ha resultat en una recepta excepcionalment saborosa i d’èxit rotund.

L’he batejada com a Melmelada d’albergínia i pebrots escalivats a l’aroma de vainilla, dedicada especialment a la Neus ja que la vaig fer per regalar-li el dia del seu aniversari.

Escalives dues albergínies grosses i quatre pebrots mitjanets al forn (o dos de ben grossos). Un cop fets, es treu la pell i es pesa. Aquesta vegada em va sortir 1.145 g o sigui 1 k 145g. Ho tritures ben finet, ho poses en una cassola fonda i hi afegeixes la meitat de sucre, jo vaig posar 500 g justos perquè no sabia si em quedaria massa dolç. A la barreja hi poses una llimona pelada i sense la pell blanca tallada a trossets ben fins i petits i mitja beina de vainilla. Quan gairebé ja estava feta li vaig afegir un pensament de pebre negre acabat de moldre per donar-li una mica d’alegria.

Ho poses tot a foc ben baix i que es vagi fent fins que quedi la consistència de la melmelada, o sigui que si ho poses en una torradeta de pa, s’aguanti ferm i no llisqui cap als costats. Tu mateixa, o mateix ja ho veuràs quan està. En Joaquim fa la melmelada amb pectina, cosa que redueix el temps de cocció però jo no sabria ni on comprar-la.

Ull mentre es cou la melmelada perquè té vida pròpia, comença a fer uns “blups”, “blups” que poden arribar a esquitxar fins al sostre. A més s’ha de remenar molt perquè no s’enganxi el sucre. Jo ho vaig arreglar cobrint-la de costat amb una tapadora deixant molt d’espai pels costats i remenant amb cullera de fusta.

Un cop feta la melmelada, l’envaseu ben calenta en pots (impecables de nets) i l’ompliu fins dalt, que no quedi espai. Es tapa fort i es posa de cap per avall, d’aquesta manera amb les conserves de sucre es fa el buit. Això és el que m’han dit les àvies.

Per regalar, vaig posar-li un drapet amb un llacet i una etiqueta amb cinta adhesiva transparent. Per sort tot va sortir bé, el regal va encantar i la melmelada una veritable delícia.