Trigo perquè he lliurat un llibre que m'ha costat molt de traduir i estic atabalada. No per la dificultat del text, sinó perquè explicava com fer ninotets de pasta de sucre pas per pas i n'hi havia seixanta-sis. A més, havia de controlar el text, de no estendre'm perquè sinó no hi cabia a l'espai on anava cada instrucció.
Enfi. Anem al gra.
Diumenge no tenia ganes de cuinar ni de fer res, però com que li havia demanat a la iaia Juanita que anés a comprar a la plaça del mercat botifarres, cansalada i peus de porc d'una cansaladeria de "les d'abans", no em va quedar més remei que fer-ho, i he de dir que a banda de tenir-ho fet de seguida, va quedar tan bo que no va quedar res per a l'endemà.
Primer vaig fer Pèsols ofegats. En una cassola enllustrada amb oli d'oliva, vaig fregir la cansalada viada tallada petita i quan va ser rossa, la vaig retirar. En aquell oli vaig fer un sofregit de ceba, alls tendres i tomàquet, en aquesta ocasió més ceba que no pas tomàquet, fet amb poc foc. Quan el sofregit va estar fet i ben salpebrat, li vaig tirar un bon rajolí d'anís. Ja sé que en d'altres receptes li posen al final quan ja està tot fet, però a mi m'agrada més així. També li vaig posar unes quantes fulles de menta fresca i un pensament de matafaluga. Mentre s'anava fent tot això, vaig tallar botifarra negra a talls, salsitxetes petitones i una butifarra crua també a talls. Ho vaig afegir al sofregit i quan va estar quasi cuit li vaig afegir la cansalada que tenia a banda.
A continuació vaig afegir els pèsols. Teòricament els havia de posar frescos, comprats de la plaça del mercat o dels pagesos de la zona, però no va poder ser i tenia pèsols en llauna que realment van sortir grossos i fins. En aquest punt, vaig fer un tastet per si ho havia de rectificar de sal o de pebre.
Doncs, el que deia, vaig posar els pèsols a la cassola, ho vaig remenar ben remenat tot, amb cura, perquè els pèsols en llauna ja estan gairebé cuits, ho vaig remullar amb una mica d'aigua i ho vaig tapar amb un plat ple d'aigua. Vaig abaixar el foc bastant i vaig deixar que fes xup-xup fins que el plat ja va estar fet i ben gustós.
Peus de porc amb xoriço ibèric. Aquest plat va quedar una delícia, vaja, per a qui li agradin els peus de porc. Reconec que és una part del porc difícil, és a dir, o t'agrada o no t'agrada. Per això he d'aprofitar a fer-los quan venen a dinar els dos o tres membres de la família a qui els agrada. També he d'aprofitar quan la iaia va a la plaça i els troba ja bullits i mig adobats a la cansaladeria.
Els vaig fer molt senzills, però no per això menys bons. En una cassola amb oli d'oliva vaig fer-li fer un parell de voltes al xoriço ibèric perquè l'oli agafés gust. El vaig retirar de seguida. Després vaig fer un sofregit amb una cebeta i un parell de tomàquets. S'hi posa sal, pebre negre, pebre vermell al gust, jo en vaig posar una mica de dolç i una mica de picant, però que no molestés, però això va a gustos. N'hi ha que els agrada notar el picant. Quan el sofregit va estar fet, li vaig tirar mig got de vi blanc i vaig deixar que reduís. A continuació vaig posar els peus de porc, el xoriço i ho vaig remullar amb una mica aigua. Vaig baixar el foc i que s'anés fent poquet a poquet. És un plat que de seguida està fet. Per finalitzar-lo i per donar-li el toc de gràcia, vaig agafar un sobre de picada i la vaig passar pel minipímer amb una part del suquet de la cassola, tot ben passat i li vaig tirar pel damunt. Finalment, vaig fer una mica d'all-i-oli negat, amb un granet d'all, un rovell d'ou i oli d'oliva i li vaig tirar pel damunt. Vaig deixar-ho cinc minutets que fes xup-xup, tapat i ja està. És més bo si es deixa reposar.
