Truita de patates senzilla

Per què poso la truita de patates? Doncs perquè no sempre tens ganes de fer grans menjars, ni passar gaire temps a la cuina, o fa solet i estàs al pati descansant, et penses que no tindràs ningú a dinar  i no saps ni com i acabes essent set o vuit  a dinar. Si tens patates i ous, amb qualsevol tall o fins i tot les croquetes, fas content a tothom.
Peles les patates, les talles fines horitzontals i les poses a fregir a poc foc, que quedin ben meloses. Fes-ne bastantes perquè quedi una truita ben gruixuda, vaja, si t'agrada així. N'hi ha que els agrada fineta. A mi m'agrada potser fer-ne un parell, que no pas una de massa grosa que després no puguis tombar amb facilitat i se't desmonti.
Quan les patates estàn fetes, retira una mica d'oli, perquè quan les tombis no et caigui pels costats. Bat bé mitja dotzena d'ous i la hi tires, ho vas movent perquè es faci i sobretot controla el foc perquè no es cremi. Quan ja està consistent per una banda, la tombes amb un plat, un tomba truites o una tapadora plana, i deixes que es faci per l'altra banda. I ja està. No cal dir que heu de posar sal al gust i millor si la feu amb una paella de cul gruixut i sobretot que no enganxi, perquè no hi ha res que faci més ràbia que tombar la truita i que resulti que la tens tota enganxada al cul de la paella.      

Truita de calçots

Normalment els calçots els mengem en una calçotada fets a la brasa, però fets en truita són una delícia per al paladar.
Vaig aprofitar una passejada de dissabte pel poble per comprar un manat de calçots gairebé acabats d'arrencar. Feien olor de terra bona i de verdura de la bona, així que vaig comprar un manat per fer un parell de truites per dinar.
Agafes els calçolts i els rentes ben nets. A mi m'agrada treurel's la primera capa, que és la que porta tota la sorra i després rentar-los. Els talles ben petitets a rodonetes, la part blanca i una mica de verda i es fregeixen en una paella amb oli d'oliva. Es deixen fregir a foc molt lent, sense pressa perquè vagin quedant tous i amb aspecte com una mel. Al principi sembla que n'hi hagi molta quantitat, però de seguida te n'adones que deixen anar molta aigua i es redueixen molt.
Quan estan fets, jo divideixo per la meitat i faig un parell de truites, cada una de mitja dotzena d'ous. És clar que es poden dividir en quantitats menors, més finetes o fer-les com vulguis. Sigui com sigui el resultat és una truita fina i delicada que passa com si res i la pots menjar tan com a plat, com a aperitiu o si vols amb pa sucat amb tomàquet al vespre.
També és molt bona si es combina amb truita de patates, evidentment les patates fregides també molt tovetes i meloses, barrejades en la proporció que més t'agradi. Sempre va bé fer més quantitat perquè puguin repetir. Gairebé sempre tots repeteixen i veus com van controlant amb els ulls els troços que queden.  
Sempre que es pugui és aconsellable comprar productes de proximitat, de pagesos de confiança, i ous també de qualitat.