Sèpia amb pèsols

Aquesta foto la vaig fer quan feia xup-xup a foc lent mmmm...   Ara us explico com la vaig fer. Va quedar una veritable delícia.

Truita de patates senzilla

Per què poso la truita de patates? Doncs perquè no sempre tens ganes de fer grans menjars, ni passar gaire temps a la cuina, o fa solet i estàs al pati descansant, et penses que no tindràs ningú a dinar  i no saps ni com i acabes essent set o vuit  a dinar. Si tens patates i ous, amb qualsevol tall o fins i tot les croquetes, fas content a tothom.
Peles les patates, les talles fines horitzontals i les poses a fregir a poc foc, que quedin ben meloses. Fes-ne bastantes perquè quedi una truita ben gruixuda, vaja, si t'agrada així. N'hi ha que els agrada fineta. A mi m'agrada potser fer-ne un parell, que no pas una de massa grosa que després no puguis tombar amb facilitat i se't desmonti.
Quan les patates estàn fetes, retira una mica d'oli, perquè quan les tombis no et caigui pels costats. Bat bé mitja dotzena d'ous i la hi tires, ho vas movent perquè es faci i sobretot controla el foc perquè no es cremi. Quan ja està consistent per una banda, la tombes amb un plat, un tomba truites o una tapadora plana, i deixes que es faci per l'altra banda. I ja està. No cal dir que heu de posar sal al gust i millor si la feu amb una paella de cul gruixut i sobretot que no enganxi, perquè no hi ha res que faci més ràbia que tombar la truita i que resulti que la tens tota enganxada al cul de la paella.      

Llagostins mitjans a la planxa amb all i julivert

Cargols amb minimandonguilles

M'han quedat bé! Megamix de receptes, tocs particulars, la primera assajada i per llepar-se els dits!
Que bé, estic molt contenta, fins i tot ha passat el filtre supercrític de la iaia Juanita i ha comentat que estaven saborosos amb el seu puntet just de picant. En Joan  i la Neus se'ls han menjat al pati, al solet acompanyat d'un Lambrusco rosat ben fresc.

Doncs bé, ara anem per feina i apuntem la recepta. En primer lloc els cargols eren de primera qualitat, comprats a la verduleria i portats de Lleida vius i purgats. Com que me'n volia assegurar els vaig deixar purgar una setmana més. Els vaig rentar molt bé, amb aigua sal i vinagre, totes les vegades que van fer falta i després els vaig posar a bullir amb un pom d'herbes aromàtiques (llaurer, farigola, romaní, menta, també vaig posar fulletes d'anís perquè no tenia funoll) i els vaig deixar bullir una hora ben bona. Segons la iaia la sal no s'hi tira fins a mitja cocció, així treuen les banyes. Quan están fets s'escorren bé i es reserven.

Les mandonguilles es fan molt senzilles perquè així absorbeixen tot el sabor del suc dels cargols sense distraccions. De manera que les vaig fer només amb carn de vedella i tocino barrejada, ou batut, sal, pebre, i farina. Les mandonguilles fetes molt petitones, gairebé de la mida dels cargols o més petites. Es fregeixen fins que queden daurades per fora i també es reserven.

 Es fa un bon sofregit de ceba i tomàquets vermells madurs ben sucosos, una mica de pebrot verd i una mica de vermell, quatre o cinc grans d'all ben trocejat, julivert, herbes aromàtiques al gust (jo vaig tornar a posar farigola, romaní, anís i llaurer), més un trocet de bitxo al gust (jo només vaig posar una punteta perquè no ens agrada gaire el picant, però se'n posa més). S'hi posa sal, pebre negre generós i pebre vermell picant al gust (si us agrada picant en poseu més).Quan està gairebé fet es tira un gotet de vi ranci o de conyac. Jo li vaig posar de vi ranci i unes gotes de conyac que quedava en l'ampolla. Quan s'ha reduït, s'hi tiren els cargols, es remena ben remenat i s'hi afegeixen les mandonguilles. Torna a remenar, amb més cura per no trinxar-les. Es cobreix d'aigua i es baixa el foc perquè faci xup-xup. Quan està gairebé a punt, s'hi fa una picada d'ametlles, pinyons, pa torrat i un parell de nyores que previament vaig escaldar, s'hi tira i remena bé, i ja per acabar fas un all-i-oli negat amb un all ben picat, ou i oli d'oliva, s'hi tira, ho remenes bé però amb cura i ho deixes coure amb foc molt baix i tapat fins que consideris que està fet.  Es deixa reposar i a xupar-se els dits!            

La gràcia era fer-los amb conill o escamarlans o peus de porc, però com que els vaig fer una estoneta a la tarda de dilluns de Pasqua i l'unica cosa que tenia a la nevera era carn picada, d'aquí ve que vaig fer-los amb mandonguilles. Es poden fer de diverses maneres i varietats, canviant l'acompanyament, el picant, les herbes i fins i tot el vi que s'hi posa.

En la recepta de la iaia Juanita es fa el sofregit i s'hi afegeix la carn picada tal qual suelta, un parellde bitxos (guindilles) i el vi o conyac es tira juntament amb l'aigua. 

Si ho vols fer amb conill, es fa fregidet com si fos a l'ajillo i després es barreja amb els cargols i el sofregit.