Aprofito que al súper de davant de casa tenen el rap petit-mitjanet d'oferta i això em permet d'aprofitar aquest peix lleig però saborós gairebé tot. Resulta que no el deixen comprar a rotllanes, els grossos són carísims i així no queda més remei que arreglar-me amb un d'aquests d'oferta.
En compro un que faci 1 kg y una mica més i m'arreglen el cap i el fetge bé per fer la sopa i amb la resta fan rotllanes. També compro un grapadet de petxina rossellona per intensificar una mica el gust.
La recepta també es la mateixa amb peix d'espina.
És molt fàcil de fer i la pots fer més o menys forta segons el condiment que hi poses.
Agafes una ceba grossa, un parell de tomàquets madurs ben sucosos, un tros de pastanaga, un pensament d'àpit, un parell de grans d'all i ho poses a sofregir a foc mig en una olla, n'hi ha que hi posen un trocet de pebrot a manera de condiment i també i queda bo. Quan està gairebé fet li poses el cap de rap, el fetge, i les parts que no t'agradin tant, les petgines, una fulla de llaurer tot salpebrat al gust i ho deixes fer a foc mig baix fins que ja està gairebé fet. Llavors li tires l'aigua, més o menys a ull ja veus la que hi pots tirar segons la quantitat de peix que hi hagis posat i es deixa bullir a foc mig fins que està fet.
Aquesta recepta veus que no hi ha res fort perquè en pugui menjar els nens petits però si la vols fer més intensa per als grans llavors agafes peix d'espina per fer sopa, (a la peixateria ja us aconsellaran, i és mes barato que el rap), musclos, etc., i s'hi posa pebre vermell dolç i un pensament de pebre vermell picant, i al sofregit mig gotet de vi turbio o vi blanc.
Quan tens el brou fet, es cola ben colat. Si és pels nens, pots fer una sèmola d'arròs que s'hi escau molt bé, amb alguna rollaneta de rap triturada dins.
Si és pels grans, pots entretenir-te a agafar gamba pelada, els musclos sense la closca, trocets de peix, i els incorpores a la sopa que pots fer fins i tot amb pa torrat del bo.
dijous, 25 de juliol del 2013
Empedrat
Doncs avui toca un sabor de dijous, ja que no sé què fer per dinar. Avui només som dos, és estiu, fa una calor infernal i no em ve de gust cuinar res tot i que tinc gana.
Em sembla que aniré al súper a comprar un pot de mongetes seques i una capseta de bacallà esqueixat dessalat, i amb el que tinc per la nevera apanyarem un platet d'empedrat.
A mi m'agrada coure les mongetes, si pot ser del ganxet i de proximitat millor, però de tant en tant menjar de pot no pot ser tan dolent.
S'agafen les mongetes i s'escorren bé, li poses el bacallà esqueixat que ja vé dessalat fet miquetes, si et ve de gust una mica de tonyina procurant que no hi vagi massa oli. Trinxes tomàquet d'amanir ben petit, ceba tendra també d'amanir, si t'hi agrada el pebrot també li va molt bé tallat petit (tant verd com vermell, si pot ser de tots dos encara que sigui poc li dona color) i ho barreges bé tot sense triturar-ho, és clar amanint-t'ho bé amb oli d'oliva del bo i un rajolí de vinagre de vi (compta no n'hi posis gaire), ho adornes amb olives negres, ho poses a refredar a la nevera i a menjar-ho ben fred.
Em sembla que aniré al súper a comprar un pot de mongetes seques i una capseta de bacallà esqueixat dessalat, i amb el que tinc per la nevera apanyarem un platet d'empedrat.
A mi m'agrada coure les mongetes, si pot ser del ganxet i de proximitat millor, però de tant en tant menjar de pot no pot ser tan dolent.
S'agafen les mongetes i s'escorren bé, li poses el bacallà esqueixat que ja vé dessalat fet miquetes, si et ve de gust una mica de tonyina procurant que no hi vagi massa oli. Trinxes tomàquet d'amanir ben petit, ceba tendra també d'amanir, si t'hi agrada el pebrot també li va molt bé tallat petit (tant verd com vermell, si pot ser de tots dos encara que sigui poc li dona color) i ho barreges bé tot sense triturar-ho, és clar amanint-t'ho bé amb oli d'oliva del bo i un rajolí de vinagre de vi (compta no n'hi posis gaire), ho adornes amb olives negres, ho poses a refredar a la nevera i a menjar-ho ben fred.
dilluns, 8 de juliol del 2013
Canelons senzills de diumenge
Per fi. Ja no vull ni mirar quant de temps fa que no escric res. Motius? Feina, feina, més feina i cansament. au va, però, anem per feina.
Per celebrar aniversaris diversos i bé vaja, perquè després d'una setmaneta ben merescuda de vacances ja sembla que tinc més ganes de cuinar coses bones, em decideixo a fer canelons.
Fer canelons al juliol té mèrit, més que res perquè fa mig any que no en feia ni en menjava i després per la calorada que vam agafar tots plegats mentre els menjaven.
La veritat és que els vaig fer d'una manera ben senzilla, prou econòmica i van quedar per llepar-se els dits.
Vaig comprar una safata de mig quilo de carn de porc trossejada i com que no tenia ganes de destriar pollastre, una safata amb quatre pits de pollastre.
Mentre feia la migdiada de dissabte ho vaig posar a coure al forn baix amb un raig d'oli d'oliva, dos tomàquets i una ceba trossejats, uns granets d'all, una fulla de llort i salpebrat. Així tens la cuina neta. Quan va estar, ho vaig passar per la picadora, li vaig afegir mitja llauneta de paté i ho vaig barrejar tot amb una beixamel ben espessa que vaig fer prèviament. (Després us explicaré com fer la beixamel).
Es barreja la pasta ben barrejada i es deixa refredar ben bé del tot.
Es bull la pasta de canelons, millor si es de la marca "El Pavo", que és garantia que quedi bé, amb el temps de cocció que us recomana (12-15 min.), la coles i l'estens en unes estovalles netes. A mi per aquesta quantitat de farcit em van sortir 30 canelons. (Jo sempre en bullo de més perquè algun sempre se'm trenca).
Poses la massa dins la pasta estesa i fas els canelons que poses en una safata de forn engreixada amb uns dauets de mantequilla.
Després fas una beixamel espesseta i cobreixes abundantment els canelons. Li poses per sobre formatge ratllat abundant i uns daus de mantequilla pel damunt per fer el gratinat i ja està.
Jo primer engego el forn a dalt i abaix una mica fort i quan veig que ja cou i el formatge està desfet, després deixo només la part de dalt per gratinar al gust.
Per la beixamel
Ja sé que es fa de moltes maneres i que tothom diu la seva, però a casa ens agrada així, que és com ho fa la meva mare, la iaia Juanita, i així ens hem acostumat.
Poses oli d'oliva en una paella i sofregeixes una cebeta ben rallada, quan està daurada (cuida que no es cremi) li poses unes quatre cullarades soperes de farina i ho enrosseges tot plegat. Quan està dauradet ho retires del foc i li poses llet freda, un litre més o menys, segons la quantitat de farina i de ceba i de la quantitat que vulguis fer de beixamel. Ho desfàs bé i ho tornes a posar al foc baix sense deixar de remenar. Està feta quan s'espessa i comença a fer unes bombolles. Posa la sal al gust. (Hi ha gent que hi afegeix nou moscada ratllada , però a mi no m'hi agrada pels canelons).
Per celebrar aniversaris diversos i bé vaja, perquè després d'una setmaneta ben merescuda de vacances ja sembla que tinc més ganes de cuinar coses bones, em decideixo a fer canelons.
Fer canelons al juliol té mèrit, més que res perquè fa mig any que no en feia ni en menjava i després per la calorada que vam agafar tots plegats mentre els menjaven.
La veritat és que els vaig fer d'una manera ben senzilla, prou econòmica i van quedar per llepar-se els dits.
Vaig comprar una safata de mig quilo de carn de porc trossejada i com que no tenia ganes de destriar pollastre, una safata amb quatre pits de pollastre.
Mentre feia la migdiada de dissabte ho vaig posar a coure al forn baix amb un raig d'oli d'oliva, dos tomàquets i una ceba trossejats, uns granets d'all, una fulla de llort i salpebrat. Així tens la cuina neta. Quan va estar, ho vaig passar per la picadora, li vaig afegir mitja llauneta de paté i ho vaig barrejar tot amb una beixamel ben espessa que vaig fer prèviament. (Després us explicaré com fer la beixamel).
Es barreja la pasta ben barrejada i es deixa refredar ben bé del tot.
Es bull la pasta de canelons, millor si es de la marca "El Pavo", que és garantia que quedi bé, amb el temps de cocció que us recomana (12-15 min.), la coles i l'estens en unes estovalles netes. A mi per aquesta quantitat de farcit em van sortir 30 canelons. (Jo sempre en bullo de més perquè algun sempre se'm trenca).
Poses la massa dins la pasta estesa i fas els canelons que poses en una safata de forn engreixada amb uns dauets de mantequilla.
Després fas una beixamel espesseta i cobreixes abundantment els canelons. Li poses per sobre formatge ratllat abundant i uns daus de mantequilla pel damunt per fer el gratinat i ja està.
Jo primer engego el forn a dalt i abaix una mica fort i quan veig que ja cou i el formatge està desfet, després deixo només la part de dalt per gratinar al gust.
Per la beixamel
Ja sé que es fa de moltes maneres i que tothom diu la seva, però a casa ens agrada així, que és com ho fa la meva mare, la iaia Juanita, i així ens hem acostumat.
Poses oli d'oliva en una paella i sofregeixes una cebeta ben rallada, quan està daurada (cuida que no es cremi) li poses unes quatre cullarades soperes de farina i ho enrosseges tot plegat. Quan està dauradet ho retires del foc i li poses llet freda, un litre més o menys, segons la quantitat de farina i de ceba i de la quantitat que vulguis fer de beixamel. Ho desfàs bé i ho tornes a posar al foc baix sense deixar de remenar. Està feta quan s'espessa i comença a fer unes bombolles. Posa la sal al gust. (Hi ha gent que hi afegeix nou moscada ratllada , però a mi no m'hi agrada pels canelons).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)